Editorial
Equilibri salut-economia
No s’ha de triar entre economia i salut. El Govern ha d’aportar una visió global de la situació fent equilibris entre l’evolució de la malaltia i de l’activitat. ha de ser conscient que el punt mig no agradarà els sectors més polaritzats de la societat
Són mals temps per als governs. Xavier Espot, aïllat a casa seva, compareixia telemàticament davant els mitjans de comunicació acompanyat des de l’edifici administratiu pel ministre de Salut. L’actualització de les dades sanitàries era l’objecte de la compareixença però en l’ambient planaven les imatges de l’eix comercial ple de gom a gom i les escenes de grups menjant al carrer durant el pont del Pilar. Les aglomeracions, amb ús generalitzat de la mascareta, tot s’ha de dir, han disparat el debat entre un sector de la societat que, alertat per l’increment del nombre de casos, demana un enduriment de les mesures restrictives. La gran afluència de turistes ha donat alhora ales a l’altre sector, els que bramen contra el tancament de bars i altres limitacions en el sector de la restauració i de l’oci nocturn. “Hem de buscar el punt d’equilibri” entre la salut i l’economia, subratlla el cap de Govern. La dicotomia d’aquestes dues Andorres era expressada de manera molt gràfica per l’humorista Jordi Planellas en l’acudit d’ahir. El debat, que comença a causar divisió en la societat, no va aflorar amb intensitat en la primera onada de la crisi, en què les decisions del Govern, tan traumàtiques com un confinament generalitzat, van ser molt ben rebudes. A les portes de la temporada d’hivern els posicionaments, com a mínim al carrer, esdevenen viscerals, fruit de les seqüeles que va deixar la primavera, i ja no n’hi ha prou amb les crides a la responsabilitat. El Govern ha optat per, exceptuant la restauració, permetre el funcionament del gruix de l’activitat econòmica sense condicionar la mobilitat i exigir, per primera vegada amb controls exhaustius, el seguiment de les prohibicions. Haurem de conviure amb un virus destructiu, tant en termes de salut com econòmics, durant molts mesos encara. I s’haurà d’entendre que mentre la situació hospitalària ho permeti hem d’aspirar a viure amb normalitat, prenent individualment les precaucions màximes perquè aquest sacrifici ens permeti no acabar d’enfonsar el país.