Editorial
Més que un tribut
Quan visitem moltes ciutats la factura de l’hotel inclou l’anomenada taxa turística. Un gravamen sobre els set milions de pernoctacions anuals pot ser una font de finançament per a projectes sostenibles i transformadors del sector
Els pressupostos generals i el marc pressupostari 2020-2023 preveuen la implantació de l’anomenada taxa turística. Aquest nou tribut, de caràcter finalista, i que ja s’aplica en múltiples països o ciutats, revertirà directament en inversions en el sector turístic. El debat sobre la necessitat de gravar els nostres visitants està present en l’agenda política des de fa anys. El procés participatiu sobre el canvi climàtic, iniciat el 2014, després de l’ingrés en el conveni marc de les Nacions Unides, ja incloïa com una de les seves recomanacions per a la gestió sostenible del sector turístic la creació de la taxa, juntament amb altres iniciatives com la potenciació de l’ecoturisme, l’increment de la inversió en neu artificial, la regulació d’activitats en espais naturals o la diversificació i desestacionalització de l’oferta turística. Ara la taxa torna a prendre volada amb l’anunci del Govern a través dels pressupostos de la voluntat de presentar el projecte de llei a tràmit parlamentari perquè pugui ser una realitat a partir de l’exercici fiscal 2022. Igualment es fa una previsió sobre la recaptació que s’estima en quatre milions d’euros. La xifra permet fer-se una idea sobre la pressió que significarà la taxa sobre els visitants, un impacte baix atenent que si partim de la base que el 2019 es van produir un total de set milions de pernoctacions en establiments turístics, no arribaria a l’euro per nit. El desplegament tampoc hauria de comportar greus problemes logístics ja que el procediment majoritàriament emprat és tan simple com que el client el satisfà directament en la seva factura de l’hotel, l’apartament o el càmping com si fos l’IGI. Més enllà de l’objectiu recaptatori, l’ús de la taxa, com el mateix Govern explica en el document Horitzó 23, ha de permetre aconseguir un turisme més sostenible i millorar l’estratègia per beneficiar el visitant i els ciutadans. El ministeri disposarà d’una font d’ingressos suplementària que no ha de servir per incrementar linealment els recursos destinats a la promoció, sinó que s’han d’usar en polítiques de transformació del sector.