Editorial
La diplomàcia de la salut
La gestió del turisme és bàsica per modular l’activitat en temps de virus. La decisió de la UE d’elaborar un mapa europeu sobre les zones de risc exigeix la màxima activitat diplomàtica per fer conèixer les particularitats de la nostra gestió de la malaltia
a diplomàcia andorrana sempre ha de tenir un ull a Brussel·les. Al marge del tipus d’acord entre les dues parts, són moltes les decisions que s’hi prenen que ens afecten directament o indirecta. És el cas de l’acord dels ministres i secretaris d’Estat d’Afers Europeus que preveu que el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties actualitzi setmanalment un mapa amb les zones de major risc d’incidència del virus en tres nivells, identificats amb els colors verd, taronja i vermell, un primer pas en l’harmonització de les polítiques de lluita contra el coronavirus. No obstant això, l’intent de consensuar les restriccions de mobilitat interior entre els estats no ha fructificat de manera que, tal com ha passat fins ara, cada govern les fixarà unilateralment. Ara bé, ningú no pot ignorar que el fet que s’estableixi el nivell de perill en funció d’unes ràtios sobre la incidència del virus condicionarà, i molt, les decisions dels estats membres. Els barems que s’han establert deixen Andorra en la zona alta de risc i, per tant, ens converteixen en territori sensible a restriccions en la sortida i entrada de persones. Estem molt per sobre d’una incidència acumulada de 150 casos per 100.000 habitants o del percentatge de positivitat superior al 4% que fixa el límit inferior. La situació d’Andorra és complexa, com ho és la de la majoria de països. La taxa d’incidència, que el mateix ministre de Salut qualifica de “lletja”, es troba vuit vegades per sobre del llindar mínim, però aquest índex no té en compte especificitats com ara la mida del país, la densitat de població, la mobilitat interna i externa, la capacitat de diagnosi, la baixa pressió sobre el sistema sanitari, la taxa de reproducció... Són factors propis de la realitat andorrana que cal explicar i compartir tant amb Brussel·les com amb els governs europeus, especialment França, Espanya i Portugal, per evitar que prenguin decisions que afecten un sector tan essencial com el turisme amb dades genèriques que no expliquen prou bé la realitat de la malaltia a Andorra.