Editorial
Esport de dues velocitats
La crisi del coronavirus ha aturat la competició exceptuant els equips professionals. Els clubs amateurs segueixen entre resignats i preocupats una situació que no només té un important impacte esportiu sinó que també en condiciona la supervivència
L’ascens del BC Andorra a LEB or i posteriorment a la lliga ACB i el desembarcament del Kosmos de Gerard Piqué a l’FC Andorra han comportat la professionalització d’aquestes entitats, que a més a més ja operen com a societats anònimes esportives. Els clubs de futbol que participen en les competicions locals com la Lliga o la Copa es trobarien en un estadi intermedi, amb pressupostos cada cop més quantiosos fruit de la injecció de la UEFA, mentre que les estructures de la resta d’entitats es mouen en l’amateurisme. Professionals i aficionats conviuen, però a velocitats molt diferents, tant aquí com a fora. I la crisi del coronavirus només ha accentuat les distàncies. El president de la Federació Andorrana de Rugbi va ser l’encarregat d’exposar amb la màxima cruesa el moment difícil pel qual passa l’esport amateur, amb totes les competicions aturades a causa del coronavirus. Més enllà de l’oportunitat de comparar-se amb el bàsquet o el futbol, el cas del rugbi és paradoxal. Mentre que la Divisió d’Honor d’Occitània ha seguit la competició el VPC es veu forçat a mirar-s’ho des de casa per les restriccions dictades pel Govern andorrà. El cas, encara que ho sembli, no és ben bé igual que amb el bàsquet o el futbol, on les lligues espanyoles en què participen fixen uns protocols molt estrictes, amb cribratges continus de tots els equips que minimitzen els riscos de contagi. Per tant, no seria tan sols un problema de finançar tests als nostres equips; si tots els rivals no fossin sotmesos als mateix control ben poc s’hauria avançat, especialment en un esport de tant contacte. En altres clubs, com l’Andorra HC, la impossibilitat de competir és doble: no els ho permet ni la federació catalana ni el ministeri de Salut andorrà. Tothom coincidirà que la salut col·lectiva ha de ser la prioritat però quan la situació permeti l’aixecament parcial de les limitacions s’haurà de donar suport a l’esport amateur amb l’accés a tests i mesures compensatòries perquè estem parlant d’esports però també de llocs de treball.