Associació irreversible

Els grups parlamentaris, tant els que donen suport a l’executiu de Xavier Espot com els de l’oposició, i el Govern van escenificar ahir un acord polític amb relació a les negociacions amb la Unió Europea. A grans trets, el text que van rubricar ahir les forces polítiques amb representació al Consell General assenyala que cadascuna de les formacions assignarà una persona que s’encarregarà de fer un seguiment de l’acord polític i que haurà d’assistir a les reunions prèvies i posteriors a les sessions de negociació per tal de tractar aquestes decisions i consensuar-les, sempre que sigui possible. L’objectiu d’aquesta unió és enfortir les reunions a Brussel·les, un acord que segons va dir ahir el cap de Govern “referma la voluntat de totes les forces polítiques de caminar juntes per reforçar els lligams amb la UE, amb la finalitat d’aconseguir una participació progressiva i estructurada al mercat interior de la Unió, assegurant alhora que aquesta participació es basi en compromisos assumibles per part d’Andorra”. A l’espera de veure si les baralles polítiques tornen a trencar un cop més un pacte d’Estat o no, l’acord ofert pel Govern i rubricat per les forces parlamentàries és un gest de complicitat molt clar al PS i terceravia perquè s’impliquin en un assumpte que és vital per a Andorra i que necessita un suport majoritari de l’arc parlamentari. No podem oblidar que està en joc un referèndum perquè la ciutadania validi la proposta dels polítics, i la consulta popular amb una classe política dividida és el pitjor dels escenaris per a un acord que serà clau per al futur d’Andorra durant dècades. I encara més amb la crisi econòmica que vivim a conseqüència del coronavirus i que tot fa pensar que s’agreujarà amb la segona onada de la pandèmia causant estralls. Rubricar un acord d’associació amb Europa és irreversible, malgrat les reticències que aixeca en sectors més conservadors. Tindrà pros i contres, i aquí és on s’ha de confiar en l’habilitat negociadora d’Andorra i en la capacitat de dir no quan les exigències siguin inassumibles.