Editorial

Igualtat entre dones i homes

La secretaria d’Estat d’Igualtat té pràcticament enllestit el projecte de llei per a la igualtat entre dones i homes. L’exposició pública del contingut és una excel·lent via perquè el text pugui millorar amb les aportacions dels col·lectius afectats

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Cal una legislació específica que vetlli per la igualtat entre dones i homes? Lamentablement, sí. Els esforços que s’han fet en els darrers anys han reduït la distància, però sense polítiques actives de les administracions costarà llimar les diferències. És necessari que es promulguin lleis que hi vetllin. La nostra legislació ja recull el principi de la igualtat a través de la Constitució, dels convenis internacionals ratificats ja sigui en el marc de les Nacions Unides o del Consell d’Europa, i de manera molt més específica en la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació aprovada el 2019 d’acord amb els postulats del Llibre blanc de la igualtat. D’aquell text en surt encara una norma que tracta de manera concreta la regulació en matèria d’igualtat de tracte i no discriminació entre dones i homes. La secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana té enllestida la base d’aquest text legal, que preveu presentar a tràmit parlamentari abans de final d’any, que ha començat a compartir amb entitats i associacions de dones. És important que hi hagi textos específics per garantir la no discriminació però tant o més important és que tot l’entramat legislatiu tingui present l’equitat de gènere com a objectiu per facilitar realment que aquest principi s’impregni en tots els sectors de la societat. L’avantprojecte ja té en compte aquesta transversalitat actuant com a llei òmnibus que modificarà nombrosos textos legals. Les normes són imprescindibles per canviar maneres de fer però moltes vegades el que realment afavoreix el canvi cultural són els incentius a les bones pràctiques, especialment en el món econòmic, i no queden clars a la llei. Carregar ara les empreses amb obligacions formals com informes i plans no sembla la millor via per promoure accions concretes d’igualtat, especialment quan són comptades les entitats públiques que tenen protocols de no discriminació o de prevenció de l’assetjament. El Govern té marge per prioritzar i calendaritzar les accions més efectives per sobre de la burocràcia.

tracking