Editorial
Drets limitats temporalment
Llibertat vs. seguretat col·lectiva, un debat present en tots els estats democràtics que han d’aplicar mesures restrictives de drets fonamentals per lluitar contra l’espiral de contagis del coronavirus. No en som cap excepció
El Govern, en primera instància, i posteriorment el Consell van reaccionar amb celeritat als primers embats de la pandèmia amb la promulgació d’un marc que permetés restringir temporalment llibertats fonamentals per garantir la seguretat i la salut pública. El 23 de març, tot just deu dies després de l’inici del confinament domiciliari, la cambra va aprovar la Llei qualificada dels estats d’alarma i d’emergència. Aquest instrument resta inèdit. Els ciutadans van tenir una resposta exemplar seguint estrictament les recomanacions sense la necessitat de decretar un estat d’alarma previst en supòsits com catàstrofes naturals de tota mena o crisis sanitàries. La persuasió i la conscienciació van funcionar tan bé que no va ser necessari refugiar-se en la prohibició. Els esdeveniments van obligar llavors a desenvolupar a correcuita una legislació pendent des de l’aprovació de la Constitució, però la voluntat de l’executiu, d’acord amb l’esperit de la llei, és només fer-ne ús quan no hi hagi cap altra opció. L’empitjorament de la situació ha portat de nou a avaluar la necessitat de restringir drets fonamentals, com ara el de circulació o el de reunió. El context és certament diferent ara amb les seqüeles psicològiques del confinament i l’esperança de recuperació sanitària i econòmica truncada en poques setmanes. La lectura de la situació per part del Govern, que defuig declarar l’estat d’alerta per les seves connotacions i perquè requereix tramitació parlamentària, l’ha dut a buscar cobertura jurídica a través de la modificació de les lleis de Seguretat Pública i Sanitat i a encarregar un estudi al constitucionalista Enoch Albertí. El dictamen ha de servir com a base per vetllar en les lleis per la temporalitat i l’excepcionalitat de les restriccions de les llibertats i per delimitar el marge i la justificació amb què el Govern pot aplicar les mesures especials per no esdevenir un xec en blanc. I també hauria de servir per establir ponts amb l’oposició perquè lleis d’aquesta envergadura constitucional s’aprovin amb el màxim consens.