Respiració assistida als bars

Els carrers d’Andorra han viscut en el lapse de tot just mitja jornada dues protestes ciutadanes al carrer. En un país on no són usuals les manifestacions dijous es van concentrar davant el comú d’Andorra la Vella els detractors de l’anunciada taxa de tinença de gossos, i ahir al matí treballadors i empresaris de bars i restaurants per protestar davant del Govern contra els tancaments i les restriccions aplicades per combatre la propagació de la Covid-19, una evidència de salut democràtica amb concentracions ciutadanes de molt diferents signe.

El castigat sector de la restauració, un dels que estan patint amb més severitat la crisi, va tenir un petit respir poques hores després per l’anunci del cap de Govern, avançat en l’edició d’ahir d’aquest rotatiu, que es relaxarien les restriccions. L’executiu permet doncs als bars i cafeteries reobrir en la franja compresa entre les 7 i les 12 hores, un avenç que si bé encara està lluny dels requeriments de propietaris i treballadors, assegura com a mínim la represa de l’activitat d’un sector no tan sols important des de la perspectiva econòmica, sinó que també des de la social. Els governs en general estan fent complicats equilibris entre la lluita contra el virus, l’economia, les llibertats individuals i la pròpia tresoreria. En aquest cas, la millora encara lleu del nombre de casos i l’estabilització de la taxa de reproducció del virus al voltant d’1 han decidit el Govern a donar una mica d’oxigen a aquests establiments amb unes condicions, però, molt pautades, un respir que pot permetre a molts no haver de tancar les portes definitivament. Ni les cinc hores d’activitat diària, ampliables si serveixen àpats, ni els ajuts suplementaris anunciats ahir en forma de descomptes en el lloguer, i en la factura del telèfon o l’electricitat, podran compensar la caiguda de la xifra de negoci ni els més de 30 dies de tancament total de molts dels establiments. Caldran més ajuts a aquest i altres sectors per mantenir les empreses i els llocs de treball i perquè el consum intern, a hores d’ara l’única font d’ingressos d’un país amb les dues fronteres tancades, no s’ensorri.