Editorial
Mals presagis
Els plans de desescalada de la Generalitat de Catalunya es van filtrar ahir als mitjans. Encara no s’han aprovat però les primeres informacions, amb un confinament territorial que s’allargarà en el temps, són de mol mal auguri per a Andorra
El pont de la Puríssima té un pes transcendent en l’economia andorrana i, particularment, en les empreses del sector turístic. Un bon desembre, amb les puntes de les festes nadalenques, marca profundament els resultats de la temporada d’hivern. Les expectatives encara per confirmar que el territori català podria mantenir-se tancat fins al gener suposen un cop molt dur per al país, que tot just ahir es despertava amb l’obertura matinal de bars i cafeteries després de 40 dies amb les persianes tancades. Ateses les primeres informacions difoses i l’elevada pressió hospitalària que suporta Catalunya, no sembla que s’hagi de produir un canvi radical de plantejament en la reunió que celebrarà Protecció Civil de Catalunya (Procicat). La crisi de la Covid-19 no només evoluciona de manera constant, sinó que és global. Per a una economia altament dependent com l’andorrana és transcendent la gestió sanitària interna, però ho és tant o més la situació dels territoris veïns i les mesures adoptades per les administracions per combatre la pandèmia, especialment si suposen restriccions en la circulació de persones. El treball que s’ha fet des dels operadors turístics amb els protocols per garantir la seguretat pot quedar en no res si les fronteres esdevenen un filtre als visitants de referència com són catalans o francesos. L’escenari que es dibuixa és altament preocupant. L’Estat andorrà té poques eines més enllà d’intercedir davant l’administració espanyola i catalana per evitar que es mantingui la situació de semiaïllament. Més enllà de la via diplomàtica, el Govern ha de començar a articular mesures concretes per donar suport al teixit productiu entès a bastament –grans empreses, pimes i autònoms– davant d’una situació d’emergència econòmica que se suma a la crisi sanitària. Les empreses es troben, deu mesos després de l’esclat de la pandèmia, en una situació molt delicada. També ho estan les arques públiques però el preu que el PIB es precipiti i provoqui un tancament generalitzat de negocis és més alt que l’increment del deute que es pugui derivar d’un programa ambiciós d’ajuts.