Un darrer esforç

La pandèmia del coronavirus ha posat en valor el sistema públic de salut i els professionals que hi treballen. Els aplaudiments durant les setmanes de confinament van evidenciar l’agraïment de la comunitat cap als sanitaris, que s’enfronten des de la primera línia a una malaltia molt agressiva. Ahir publicàvem al Diari el reportatge Sanitaris: entre el repte i el desgast, en què dues metgesses i dos infermers relaten les seves vivències durant aquesta crisi. Els que han tingut l’ocasió de seguir de prop els estralls del virus són els més qualificats per demanar a la ciutadania que actuï amb consciència, amb l’objectiu d’evitar-ne una propagació que posa pressió sobre el sistema hospitalari i que arriba en un període en què a l’activitat habitual cal sumar les afeccions de l’època hivernal. El personal de l’hospital ha treballat a tocar del virus, al principi amb material més precari i posteriorment més evolucionat. L’increment de la protecció no és un aval absolut com evidencia el contagi a l’àrea de pal·liatius de l’hospital, que ha afectat quatre pacients, sis professionals i un estudiant. La pandèmia, tot i que les xifres globals conviden a un moderat optimisme, no està ni de bon tros controlada. Es produeixen i es produiran nous brots i el temps de recuperació dels malalts ingressats a l’UCI continua sent llarg. El treball s’ha de centrar a minimitzar les possibilitats de contagi, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, i a mantenir una política de tests contínua per detectar els nous casos amb la màxima precocitat. L’avançament en la desescalada, com el reinici de les competicions esportives, no pot comportar en cap cas el relaxament de la prevenció i de la protecció. Els avenços en els projectes de vacuna són esperançadors, però encara que es pugui començar a distribuir a principi del 2021 la immunització de grup trigarà a arribar. L’hivern serà encara complex; caldrà un darrer esforç col·lectiu per arribar a la primavera amb seguretat i amb el mínim d’activitats tancades.