L'aeroport de nou

La pandèmia del coronavirus canvia l’agenda política i econòmica. El confinament perimetral dels territoris veïns ha fet renéixer amb força el projecte de l’aeroport a Andorra. El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis s’ha trobat amb el suport entusiasta de l’Empresa Familiar Andorrana a través d’un manifest que clama per l’establiment a través d’aquesta infraestructura de “noves fronteres polítiques per al Principat” (sic). La revifada es produeix quan l’aeroport Andorra-Pirineus, la gran aposta del Govern, acaba d’incorporar l’aproximació instrumental, tot i que la situació crítica que viu el sector no ha permès comprovar-ne l’acceptació dels operadors. El Govern, que considera de portes endins inviable una instal·lació nacional, ha optat per la tàctica de deixar fer, a l’espera que algun organisme internacional com l’OACI, Grandvalira o la ciutadania li resolguin la papereta. Resulta difícil d’imaginar que pugui arribar a prosperar un aeroport internacional a Andorra quan el Govern en nou anys no ha estat capaç de tirar endavant un projecte de molt menys impacte en tots els sentits com és l’heliport. I, respecte a aquesta crisi, desenganyem-nos, el problema seria el mateix ateses les restriccions a l’origen dictades per molts dels països. La Cambra de Comerç ha anunciat que té l’estudi molt avançat. La presentació pública hauria de servir per esvair els nombrosos dubtes sobre la viabilitat econòmica, tècnica i l'impacte mediambiental d’aquest equipament. Andorra no disposa de matèries primeres ni grans recursos més enllà d’un impagable patrimoni natural. Les muntanyes i els paisatges han esdevingut el principal atractiu turístic d’un país aixecat des de tres valls. Si l’orografia és un dels grans actius, també condiciona les nostres comunicacions exteriors. El manteniment i potenciació d’aquesta riquesa natural i dels visitants que venen per gaudir-ne és incompatible amb determinats projectes d’infraestructura que puguin posar-la en perill.