Editorial
Ciberassetjadors de gènere
La majoria de les dones víctimes d’agressions masclistes són menors de 40 anys. La dada evidencia que és un fenomen absolutament present entre els joves i que, a més, s’ha sofisticat amb les noves tecnologies que permeten el control de la víctima.
La violència de gènere i particularment contra les dones en les seves múltiples vessants –física, econòmica, sexual i psicològica– ha esdevingut una de les grans xacres del nostre temps, un fenomen transversal que no entén de nivell socioeconòmic, formació o origen. Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones, les institucions i els mitjans fem un balanç exhaustiu de la situació. També aquest any marcat pel coronavirus i els confinaments, quan la convivència permanent d’agressor i víctima, l’aïllament i la falta d’ingressos van comportar un repunt del nombre de casos. Les xifres presentades dimarts per l’àrea de polítiques d’igualtat del ministeri d’Afers Socials evidencien com el drama de la violència de gènere tampoc entén d’edats. L’elevat percentatge de víctimes entre els 18 i els 40 anys –un 52%– evidencia que es tracta d’un fenomen amb molt recorregut en el temps. Les noves generacions han introduït un matís radicalment nou com és l’ús de la tecnologia, com el telèfon mòbil o les xarxes socials, per a l’assetjament de la parella. La feina de conscienciació i divulgació que s’ha fet en els darrers anys entre els més joves, que perceben la violència com una qüestió exclusiva d’adults, haurà d’intensificar-se posant molt èmfasi en l’educació digital que permeti a les adolescents agafar consciència que determinades actituds de la parella, sota el patró de control telemàtic, són el preàmbul de l’abús verbal, en primer terme, i de les agressions psicològiques, econòmiques i físiques. Ja s’hi treballa, però encara s’hi han de destinar més recursos, especialment entre els infants i els adolescents. El ciberassetjador de gènere és silenciós i actua majoritàriament amb total impunitat. La víctima, reticent a fer-ho públic per la por i l’estigmatització, necessita un entorn que l’ajudi a identificar que el que està patint és violència i que ha de ser denunciada. I com més coneixement tingui l’entorn del modus operandi del maltractador més fàcil serà la detecció.