Editorial
Ajuts puntuals
El Govern ha presentat un programa per afavorir l’emancipació dels joves amb un ajut directe per al dipòsit i el mes en curs de lloguer. Hi destinarà un total de 200.000 euros que eliminaran un obstacle per iniciar una nova vida en solitari o parella
El desemborsament important que s’ha de realitzar en el moment de llogar un pis, de fins a quatre vegades l’arrendament mensual, actua com una barrera, sovint infranquejable, per a l’emancipació dels joves. El darrer Observatori social del Centre de Recerca Sociològica (CRES) evidencia que un 32,8 per cent dels joves, amb edats compreses entre els 22 i els 30 anys, consideren el preu de l’habitatge el principal aspecte a millorar del país. L’enquesta Joventut d’Andorra: Moviment Jove, datada el 2019, era molt més precisa i assenyalava que dues de les principals peticions del col·lectiu eren la necessitat de donar subvencions perquè es puguin emancipar (32,1%) i facilitats per pagar el dipòsit d’un habitatge de lloguer (31,8%). Precisament el programa Emancipació Jove, presentat ahir pel ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, dona resposta a aquests neguits plantejats. Els joves d’entre 22 i 30 anys podran sol·licitar l’ajut per cobrir els dos mesos de dipòsit i el primer mes de lloguer, en una mesura orientada a facilitar-los l’accés a l’habitatge. Aquest suport va adreçat a aquells que tenen uns ingressos d’entre 12.000 i 24.000 euros bruts l’any. Es tracta d’una mesura destinada a alliberar els joves de la càrrega suplementària de llogar un pis que, per tant, permet assolir l’objectiu fixat. Aquest programa, a més, se suma als ajuts a l’habitatge de lloguer que també estan oberts a aquest sector de població. Des d’una perspectiva macroeconòmica, amb una demanda d’habitatge de lloguer molt superior a l’oferta, la subvenció directa, sense accions paral·leles, té un efecte que és clarament inflacionari en el mercat. El gruix de les polítiques d’habitatge s’ha centrat fins ara en els ajuts i la congelació, mentre que les mesures més destinades a afavorir l’increment del parc de lloguer, molt més complexes però també més estructurals, han començat amb l’estudi de promocions públiques o la reducció total del percentatge de cessió obligatòria, però no tindran efecte fins a mitjà o llarg termini.