Editorial
Visibilitat del VIH
L’1 de desembre, Dia internacional contra la sida, ens ha permès fer balanç de l’evolució del VIH a casa nostra. Sis casos nous el 2019, tots per relacions sexuals de risc, posen en relleu que no es pot abaixar la guàrdia davant la malaltia
Els dies internacionals són molt més que un moment per lluir un llaç o fer un tuit o una story solidària d’Instagram; representen una oportunitat per visualitzar problemàtiques específiques relacionades preferentment amb la salut, el medi ambient o els drets humans, i ajudar a sensibilitzar la població. El cas de la sida, que ahir va ser objecte de l’efemèride, ho exemplifica a la perfecció. És una malaltia que ja no ocupa un lloc predominant en l’agenda informativa però que, silenciosament, continua entre nosaltres. Sis nous contagis de VIH el 2019 van situar en 98 els casos diagnosticats globals registrats pel ministeri de Salut. A escala mundial les xifres són alarmants: 38 milions de persones al món conviuen amb el virus, 1,7 milions l’han contret en el darrer any i 690.000 han mort durant aquest període per malalties relacionades amb la sida. Resulta difícil dimensionar en temps de la pandèmia per la Covid-19 l’impacte de les xifres. El tractament antiretrovíric, totalment finançat per la CASS, ha significat un gran avenç, amb una reducció exponencial de l’índex de mortalitat, tot i que continua sent un important problema mundial de salut pública. La xifra d’incidència a Andorra, amb 7,4 casos per cada 100.000 habitants, se situa dos punts per sobre la mitjana europea, amb la prudència amb què s’han d’analitzar les dades en comunitats petites. La desarticulació dels serveis de prevenció, detecció i tractament del VIH en molts països per fer front a l’emergència del coronavirus ha motivat que aquest el Dia mundial contra la sida hagi girat al voltant de la Solidaritat mundial, responsabilitat compartida. Andorra té un doble camí. En l’àmbit intern, continuar treballant en la prevenció i la conscienciació, especialment dels col·lectius més exposats, i la detecció precoç dels casos, en què els tests ràpids gratuïts i confidencials han suposat un important pas. I externament intensificant la col·laboració amb els organismes internacionals en programes de suport als països amb menys recursos i més mancances.