El despropòsit amb l''skimo'

La decisió d’Ski Andorra d’obligar els practicants de l’esquí de muntanya a les estacions d’esquí de disposar de forfet, ja sigui el de l’estació o un d’específic, ha causat una polèmica encesa. El creixement exponencial experimentat en els darrers anys per l’skimo i el canvi de perfil i expectatives dels esquiadors, que en gran part es decanten pels camps de neu, fan necessària una normativa clara i específica per regular la convivència entre les diferents modalitats dels esports de neu. La seguretat i confort que ofereixen les estacions ha estat una palanca que ha ajudat a créixer aquesta disciplina: neu natural o artificial garantida, degudament tractada, circuits traçats i fàcils de seguir, comoditat d’accés, aparcament, serveis complementaris, proximitat de l’assistència mèdica i, sobretot, baix risc d’allaus. Aquestes facilitats han permès que esquiadors de tots els nivells hagin pogut iniciar-s’hi amb la màxima seguretat i garanties i ha reduït la possibilitat d’accidents. Per tant, la decisió de les estacions d’exigir un forfet als esquiadors que en fan ús té tot el sentit, atès que es beneficien dels avantatges que ofereixen les pistes. La legitimitat del plantejament no justifica, però, el cúmul de despropòsits al voltant de la creació de l’anomenat forfet natura. En primer lloc perquè el Govern no ha complert els compromisos regulant per llei l’esquí de muntanya, una obligació emanada de la legislació vigent. El reglament publicat al BOPA d’ahir no només repeteix un problema detectat i corregit fa tretze anys pel mateix executiu, sinó que situa en la inseguretat jurídica els camps de neu, sense eines efectives per forçar els esquiadors a adquirir el forfet. En segon lloc, el plantejament d’Ski Andorra, amb una estratègia de comunicació i de preus qüestionable, ha contribuït al desconcert. El mateix president, Francesc Camp, s’hi ha sumat atribuint a la policia la potestat de multar, una possibilitat molt discutible atès el contingut del reglament, i sembrant dubtes sobre el senderisme fora de la temporada d’hivern.