Editorial
Solidaritat en plena pandèmia
La terrible crisi del coronavirus ha tret a la llum les dues cares dels humans, la dolenta i la que es mereix el reconeixement de tothom, d’aquelles persones que dediquen el temps a ajudar i que comparteixen amb qui té necessitats
La crisi del coronavirus, més enllà de la repercussió en la salut de les persones i en l’economia, ha posat al descobert les dues cares de la societat. La bona, solidària, disposada a ajudar, comprensiva amb qui ho passa malament i disposada a donar sempre un cop de mà i, a l’altre cantó, la més fosca, l’egoisme, la falta d’empatia, la indiferència davant la resta de persones i, en termes més domèstics, els que veuen aquells que venen a treballar com a persones interessades que no tenen dret a ajudes davant la crisi mundial i el tancament de les estacions i, per tant, la desolació que suposa travessar l’Atlàntic per treballar amb sous baixos i trobar-se amb un contracte o precontracte sense valor. Val més centrar-se en la cara bona, en la determinació dels voluntaris que dediquen part del seu temps a ajudar els altres, en aquelles famílies que no dubten a compartir aliments amb veïns o amics que estan patint la pandèmia en forma d’aïllament social, els empresaris conscients que moltes famílies depenen d’ells. La pandèmia ens ha canviat a tots, ha canviat la societat, la forma de viure i de pensar. Ha tret el millor i el pitjor. Dones com l’extiradora Esther Barrugués, fins que un problema de pressió sanguínia la va retirar de la competició, que és una de les voluntàries que opten per provar la vacuna de la Covid-19, que permeten que la ciència experimenti amb el seu cos per trobar el remei que ajudi a salvar milions de vides humanes, perquè el seu és un cas especial: és autoimmune. La societat ha de centrar-se en la part bona que ens permet veure aquesta terrible crisi sanitària i deixar de banda aquells que s’oposen a ajuts –menjar i un sostre, res de diners– a temporers que han arribat per treballar, per fer que les pistes funcionin i que els esquiadors estiguin satisfets. Aquest no és cap debat sobre el tipus de feina o les condicions, és un debat sobre les persones, que una ajuda puntual no és una almoina a ningú que no pot treballar, a defensar un estat social i de benestar, i de forma individual a ser solidaris.