Editorial
Atreveix-t'hi en català
El departament de Política Lingüística ha triat el grup Punkers Love the 80’s perquè a ritme de funky convenci els joves d’usar el català. Aquest col·lectiu poblacional presenta un alt coneixement de la llengua oficial però amb un ús molt inferior
La bona o mala salut d’una llengua es pot mesurar als patis de les escoles, a les ludoteques i als parcs. Els infants, els adolescents i els joves són un bon termòmetre de l’evolució del català a mitjà termini. El darrer estudi Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, situació actual i evolució (1995-2018) evidencia que el castellà és la llengua més coneguda, mentre que el català se situa en primer lloc tenint en compte l’indicador d’ús. El Govern no disposa d’estudis idiomàtics específics dels joves ja que els enquestats tenen més de catorze anys. La falta d’una fotografia precisa no és cap obstacle per evidenciar com el castellà està guanyant terreny en tots els territoris de parla catalana entre aquest col·lectiu i que cal prestar una atenció especial als joves. Per això no és accidental, tal com es va posar en relleu en la presentació de la nova campanya de Política Lingüística, a càrrec de la ministra Sílvia Riva, que s’hagi tingut molt present aquest segment poblacional. L’eslògan Aquí, en català. Atreveix-t’hi va adreçat als joves, que tenen un indicador de coneixement molt elevat però que en fan un ús menys freqüent. Tant el format de la campanya, eminentment musical, com els suports utilitzats busquen un públic molt consumidor de continguts anglosaxons i en castellà, especialment arran del boom de la cultura llatina. La conscienciació ha de ser un dels eixos bàsics de la política lingüística, però ha d’anar acompanyada de polítiques per exigir el compliment de la llei i per garantir l’atenció al públic en català en qualsevol establiment, però de manera especial a les institucions. L’estudi de l’any 2018 precisament constatava una davallada del seu ús a l’administració, un descens que es va atribuir a la inclusió de l’atenció primària, l’hospital, els comuns i les empreses parapúbliques en l’enquesta. Potser aquí es troba a faltar una actitud que sigui més decidida pel caràcter exemplificant que poden tenir aquests serveis bàsics a l’hora d’animar la resta dels ciutadans a parlar en català.