Editorial
L'aposta pel rugbi
El rugbi, una disciplina que se sent infravalorada, ha tingut una alegria. Un estudi, que finançarà el Govern amb l’aval de la majoria, avaluarà les possibilitats de promoció des de la setena lliga francesa i l’impacte turístic que comporta
A la ministra Sílvia Riva i al secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, se’ls ha girat feina. Amb els estralls del coronavirus sobre les finances públiques, la necessitat d’ajustar els pressupostos i els febles equilibris entre disciplines, un canvi en el repartiment de subvencions a clubs i federacions suposa una complicació que no s’ha de menystenir. L’esmena presentada per DA, L’A i CC amb una dotació al VPC de 25.000 euros suplementaris per estudiar la projecció del club a les lligues franceses és en realitat una esmena a la política esportiva del Govern, fins ara marcada per la continuïtat. Les grans línies s’han mantingut invariables des del primer executiu Martí: aposta clara per l’esquí com a esport nacional i per la presència del MoraBanc Andorra a la màxima categoria del bàsquet espanyol, suport a clubs i federacions amb una perspectiva formativa i ajuts puntuals a esportistes d’elit en funció dels resultats. I en aquest context, el futbol que s’autofinança amb un FC Andorra, controlat per un consorci que encapçala Gerard Piqué, i la federació que compta amb la injecció de la UEFA. El missatge que emana des del Consell és clar: el rugbi, que compta amb molts avaladors als tres grups parlamentaris, ha de ser una alternativa a preveure per implantació i mercat. Al marge dels resultats de l’estudi, que de ben segur evidenciaran l’alt grau de professionalització de les dues primeres categories del rugbi francès i els pressupostos milionaris dels equips, sembla clara la intencionalitat de la majoria parlamentària. El Govern destina anualment 5,8 milions d’euros a subvencions a l’esport sense incloure els patrocinis d’Andorra Turisme de marca país i els diners aportats pels comuns. En l’actual context de crisi severa sembla que aquesta xifra difícilment creixerà, més aviat hauria de seguir el camí invers. Per tant, el debat ja no se situa només en el fet de si cal incrementar l’assignació pressupostària al rugbi, via club o federació, sinó d’on es trauran els diners i sobretot a qui se li retallaran.