Editorial
Lleials però ferms
L’obertura de la circulació amb l’Arieja i els Pirineus Orientals s’ha vist enfosquida per la inexplicable decisió de l’administració duanera francesa de saltar-se l’acord Andorra-UE i no respectar la franquícia d’un cartró i mig de tabac per viatger
El tancament de les fronteres nord i sud ha evidenciat les nostres febleses. Les reiterades constatacions sobre l’alt grau de dependència del turisme s’han manifestat amb tota la cruesa al llarg d’aquesta pandèmia. L’aturada en l’arribada de visitants s’ha traduït en una caiguda sense precedents de l’activitat especialment amb l’inici de l’hivern, temporada alta de la nostra economia. La diversificació econòmica posterior a l’obertura de les empreses al capital estranger continua sent marginal en termes absoluts. La falta d’un marc general amigable per l’atracció de la inversió forana s’ha traduït en un degoteig de nous negocis i activitats però amb un pes relatiu molt baix en el producte interior brut. La crisi ha ajudat els més escèptics a constatar els riscos de tenir tots els ous en la mateixa cistella i la necessitat de comptar amb el màxim de suports externs que permetin, per exemple, obtenir en uns terminis raonables les preuades vacunes o una assegurança en cas de fallida com ara la que aporta l’FMI. La petitesa i posició geogràfica d’Andorra ens obliga a tenir pocs però intensos focus diplomàtics. Brussel·les, en l’àmbit supranacional, París i Madrid des de la perspectiva estatal, i Catalunya, l’Arieja i els Pirineus Orientals, àrees frontereres, són punts que requereixen una constant interlocució andorrana. En el context d’aïllament, el restabliment de la circulació ara fa deu dies amb les regions frontereres franceses com la inclusió a efectes sanitaris en la comarca de l’Alt Urgell a partir del cap de setmana vinent suposen petites dosis d’oxigen. El desalineament en l’obertura dels camps de neu per part dels països veïns ha col·locat el Govern en una situació complexa. La decisió, dura però lògica, de l’executiu de seguir el plantejament francès des d’una posició de lleialtat ha de donar arguments suplementaris al ministeri d’Exteriors per exigir amb la màxima fermesa el respecte a les franquícies de l’acord duaner, que sovint l’administració duanera veïna oblida que són d’obligat compliment.