Més estadis de futbol?

L’anunci de la construcció d’un nou camp de futbol a Encamp i la intenció de la federació que en un futur pròxim aculli els partits de la selecció és un desafiament al ministeri de Cultura i Esports. L’Estadi Nacional, aixecat a l’antic camp d’esports del Consell General, havia de servir per tancar definitivament el debat sobre la seu del combinat nacional, que disputava a l’estranger els partits més atractius. Aquell projecte va estar marcat pels febles equilibris entre el Govern, titular del terreny, i la federació, que a través de la UEFA va finançar dos dels quatre milions d’euros que va costar el projecte, incloent-hi la canalització del riu. La convivència entre el futbol i el rugbi, principal usuari de la instal·lació, no ha estat fàcil en aquests sis anys. La infra­estructura tampoc no ha estat aliena a d’altres polèmiques al voltant de la gespa o la il·luminació. El pressupost auster i les limitacions del solar han marcat un equipament que, si bé compleix els requisits internacionals, mostra les mancances en les retransmissions televisades. La segona fase de l’Estadi Nacional hauria de permetre millores, però tal com va reconèixer el secretari d’Estat d’Esports no està prevista a curt termini. La gran capacitat inversora de la Federació de Futbol, amb injeccions financeres de la FIFA i la UEFA, i la necessitat de terrenys de joc pel creixement dels equips ha comportat la construcció d’equipaments a la Borda Mateu o a la Massana, i el projectat al Càmping Internacional d’Encamp. I s’hi suma el projecte de l’FC Andorra d’un camp de capacitat superior, que ha posat en joc la rivalitat entre el comú d’Encamp, que vol que continuï jugant a Prada de Moles, i el d’Andorra la Vella, que lluita perquè l’equip torni a jugar a la capital en un renovat Estadi Comunal. Tot i que els interessos del club, que juga competició espanyola, federació, Govern i comuns no són ni de bon tros coincidents, potser seria el moment de seure tots per elaborar un pla d’infraestructures sostenible que eviti malbaratament de diners, siguin públics o privats.