Criteris per als ajuts

En plena pandèmia les dificultats s’estan multiplicant. Els problemes de les empreses es transmeten als treballadors que es queden en situació de suspensió de contracte temporal o directament sense feina. Tot un drama no disposar de recursos per arribar a final de mes i poder satisfer les necessitats pròpies o de les famílies. A Andorra, a banda de l’esforç que el Govern ha fet amb els ERTO -tot s’ha de dir- per aconseguir la supervivència de les empreses fins que la maquinària econòmica comenci a funcionar de nou, no hi ha prestació d’atur i la gran majoria de necessitats s’han de tramitar a través d’Afers Socials. Avui publiquem uns testimonis amb tota la cautela del món perquè no s’ha aconseguit la versió dels responsables del Govern, però inicialment no s’han de posar en dubte les històries d’aquests protagonistes, que es queixen precisament de les penuries que estan passant sense rebre una resposta afirmativa d’Afers Socials. El salari mínim pot ser molt o poc, segons com es miri. A priori, comparat amb alguns països, es pot considerar d’acceptable per anar tirant, però insuficient per viure amb normalitat i encara menys per afrontar despeses imprevistes. En els darrers anys s’ha incrementat de forma progressiva, però no és cap novetat que el cost de la vida a Andorra és elevat i que una gran part dels ingressos se’ls mengen els lloguers o les hipoteques. Per això sobta, i molt, els càlculs que segons aquestes protagonistes es fa des d’Afers Socials per poder passar un mes, fins i tot amb diners de sobra. Els números no quadren i tothom que viu a Andorra ho pot calcular amb una simple suma mental. Ja se sap que les subvencions no són mai generoses i que estan dissenyades per fer front a casos excepcionals i de molta precarietat. Però s’ha de tenir en compte la dignitat de la persona que recorre a demanar una ajuda i, sobretot, que es tracta precisament d’ajudar, no de donar una almoina. És important saber la versió per part de l’administració per aclarir situacions que malauradament ja no són excepcionals.