Vacunes retardades

Els governs s’han trobat amb la crisi del coronavirus enfrontats a gestions i situacions inèdites. L’adquisició de material sanitari específic de protecció o tractament de la malaltia, en un moment amb un excés de demanda i escassa oferta, va obligar els governs a acudir als mercats internacionals tant per comprar mascaretes com medicaments o respiradors. El cribratge massiu de la població abans de l’estiu, que es va convertir en la millor carta promocional en l’àmbit exterior, va requerir l’adquisició massiva de tests en una operació tan complexa com reeixida. En el cas de les vacunes, el Govern ha hagut d’utilitzar una altra via, molt més formal i d’entrada prou segura, com és la d’acollir-se al contingent encarregat per la Unió Europea als laboratoris que encapçalaven la investigació i aprofitar les bones relacions amb Espanya i França perquè ens fessin arribar les vacunes de Pfizer i Moderna, respectivament. Així, el missatge que el ministeri de Salut va traslladar a l’opinió pública va ser que poc després de l’inici de la campanya a la UE rebríem les primeres dosis i es començarien a administrar la primera setmana de gener. Arribats al dia 14 i per causes poc clares, que giren al voltant de paperassa burocràtica exigida pel laboratori, el Govern no gosa ja a concretar dates. L’arribada d’aquestes primeres 2.000 vacunes és fonamental perquè ha de permetre la immunització d’un miler de persones d’alt nivell d’exposició o risc, com és el personal i els padrins de les residències sociosanitàries, que malauradament continuen estant molt amenaçades. L’esforç de transparència del Govern exigeix unes explicacions molt més precises sobre les causes del retard i en quina mesura és atribuïble a la descoordinació entre estats o al mateix laboratori. En paral·lel, s’ha de garantir que hem après de l’experiència amb les remeses de la vacuna de Moderna i tota la burocràcia estigui resolta amb antelació perquè la campanya de vacunació es pugui desenvolupar amb la mateixa eficàcia que el cribratge massiu.