Editorial
La urgència dels e-sports
El desenvolupament dels e-sports ha estat considerat estratègic pel Govern. Resulta si més no sorprenent que una possible via de diversificació econòmica estigui aturada al Consell a causa de les set pròrrogues sol·licitades al termini d’esmenes
Dilluns passat David Canovas, TheGrefg, batia un record mundial amb 2,5 milions d’espectadors simultanis a la plataforma Twitch. Es tracta d’un dels nombrosos youtubers que han decidit instal·lar-se a Andorra atrets per una règim fiscal atractiu, unes excel·lents comunicacions telemàtiques i l’anonimat que els proporciona el país. Aquests professionals representen, però, una petita porció del pastís del negoci associat als videojocs i l’streaming en xarxes socials. Els esports electrònics, coneguts per la denominació anglosaxona e-sports, són un negoci emergent que compta amb una audiència de 500 milions de persones i que generen mes de 1.000 milions d’euros anuals amb creixements superiors al 20%. Són molts els països que han visualitzat les oportunitats econòmiques que els ofereix aquest sector emergent i que treballen per atreure empreses i professionals per desenvolupar-lo. Entre aquests territoris hi trobem Andorra. El Govern ha inclòs la creació d’un marc legal dins del seu pla de ruta H23 com una de les vies per diversificar l’economia i ja va presentar el mes de juny passat un projecte de llei específic al Consell General. Set mesos després el text continua als llimbs. Si els grups parlamentaris tenien fins al 30 de juliol per presentar les esmenes, set pròrrogues, a demanda dels mateixos parlamentaris, han allargat el període fins al 21 d’aquest mes, si no hi ha un nou ajornament. Es tracta d’una temàtica molt nova i altament tècnica, que requereix, sens dubte, una anàlisi a consciència. A més, la crisi de la Covid-19 també ha sotmès el parlament a una pressió extra per la intensificació de la tasca de control de l’executiu i l’aprovació de noves lleis relacionades amb l’emergència sanitària i econòmica. La crisi ha posat en relleu la dependència del turisme i la necessitat de buscar noves activitats, per això és important que les apostes per obrir-se a nous sectors no s’eternitzin al Govern, i encara menys al Consell, perquè la diferència entre ser pioners o fer tard pot ser molt estreta.