Vacunes i youtubers

Andorra ha tastat l’agror de la política i els mitjans espanyols. El mateix dia que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, anunciava el subministrament de la vacuna al nostre país, apareixia el líder de Ciutadans a la Comunitat Valenciana, l’actor Toni Cantó, qüestionant-ho i instrumentalitzant-ho políticament en un moment en què Pfizer havia informat d’una retallada de la producció. El soroll també ha estat notable a les xarxes socials i, el que és més greu, en programes de gran audiència de les cadenes generalistes espanyoles. Comunicadors més populars que rigorosos han arribat a dir bestieses, com ara que el govern espanyol obtenia beneficis amb la revenda (Risto Mejide) o que Andorra és el país “més ric d’Europa” (Ana Rosa Quintana), amanides amb les teories més inversemblants. Desinformació pura i populisme apel·lant a una emoció tan primària com la por de la població a la pandèmia. L’actualitat és capriciosa i va fer coincidir aquesta informació amb l’anunci de mudança del youtuber número 1 del rànquing espanyol, El Rubius, a Andorra amb una motivació fiscal. Molts dels que s’emboliquen amb la bandera quan un dels seus esportistes obté un campionat, visqui on visqui, van embogir carregant contra la competència fiscal andorrana, quan les mateixes comunitats autònomes espanyoles lluiten aferrissadament entre elles per captar empreses amb rebaixes fiscals. El populisme més ranci ho ha acabat barrejant tot sense context. L’explicació del mateix govern espanyol és prou simple i aclaridora: les dificultats dels petits països per obtenir dosis per part de les farmacèutiques fora dels grans contractes van dur a acordar que els estats comunitaris servissin les vacunes als països de l’Espai Econòmic Europeu i Andorra, Mònaco, San Marino i Ciutat del Vaticà, que ja depenen de la cadena de subministrament dels veïns per proveir-se de medicaments. Cooperació i solidaritat bàsica entre estats amb lligams de tot tipus i que apropen l’objectiu comú d’una immunitat de grup al continent.