Editorial
La Covid i la salut mental
Estem immersos fa més de deu mesos en la lluita contra el coronavirus, que té i tindrà conseqüències en la salut física dels afectats, però també un impacte en la salut mental de la població que ja es percep en un servei que amplia la llista d’espera
Si un col·lectiu està patint amb força el desgast de la pandèmia és el sanitari. Són ja més de deu mesos de tensió assistencial que impacten en els professionals, un esgotament amb conseqüències emocionals i psicològiques requereixen atenció extra, i per això l’hospital ja torna a activar l’atenció psicològica. Però l’impacte sobre la salut mental afecta i afectarà un ampli espectre de la població per totes les implicacions de la pandèmia, per les conseqüències de les restriccions socials, l’aïllament i de la crisi econòmica derivada de la sanitària que afecten qui ha perdut la feina o viu la incertesa d’un ERTO. Un còctel que ja s’està deixant notar al servei de Salut Mental que té més peticions de pacients i no els suficients recursos humans per donar l’atenció amb la celeritat que caldria. Dos mesos per ser atès per un psicòleg denoten la saturació i la necessitat d’accelerar la reordenació de l’atenció a la salut mental que s’està abordant i que hauria de tenir una solució ràpida i eficaç. La qüestió és que si l’accés a un psicòleg privat ja és de per si un obstacle per a molta gent pel cost de la consulta, l’empitjorament actual de la situació econòmica de moltes llars encara fa aquesta barrera més gran. No tenir un accés fàcil i relativament ràpid a aquests serveis pot provocar a més un empitjorament del problema, com succeeix amb qualsevol altra patologia. La resposta sanitària a la pandèmia ha de contemplar també el factor mental. El metge referent ha de poder ser també un filtre per decidir si un pacient requereix aquesta atenció especialitzada. Però de poc serveix la derivació si aquesta triga massa a materialitzar-se o si després la falta de recursos impedeix una atenció seguida. Fa anys que els psicòlegs esperen la seva integració com a professionals amb conveni a la CASS i aquesta hauria de poder ser una via per descongestionar el servei de Salut Mental, amb la planificació necessària per garantir que el sistema públic tingui els professionals que necessita i que no hi hagi una sobresaturació.