Editorial
Despesa corrent escaldenca
El comú d’Escaldes aposta per un pressupost expansiu amb més inversió i, sobretot, més despesa corrent en un context de caiguda d’ingressos. De liquidar-se els comptes tal com s’han previst augmentaran els costos estructurals i s’incrementarà el deute
El comú d’Escaldes-Engordany va aprovar dilluns, ja entrat el mes de febrer, el pressupost per a l’any en curs. Ha estat una de les darreres corporacions a donar el vistiplau a aquesta eina de gestió econòmica que fixa les prioritats polítiques de l’any. L’aterrada dels nous equips de govern a les corporacions locals, especialment quan ha implicat un canvi de majoria, ha estat complexa a causa d’una situació tan extraordinària com ha estat l’esclat de la crisi de la Covid-19 dos mesos i escaig després de prendre possessió. En el cas d’Escaldes el pressupost del 2020 no es va aprovar fins al juny amb només sis mesos de recorregut. Més enllà d’aquest context advers, idèntic per a totes les institucions, el comú encapçalat per Rosa Gili no ha paït gens bé la transició. La sessió de l’aprovació del pressupost és un excel·lent exemple que la maquinària no està ben greixada, un fet sempre preocupant però encara més quan s’administra un pressupost rècord de 34 milions d’euros. La corporació no ha presentat cap de les liquidacions trimestrals de l’any 2020 amb l’argument que no disposa d’un cap de l’àrea de Finances, que està en procés de selecció. L’excusa és tan peregrina com si un empresari no presentés els comptes al registre de societats perquè no té comptable. Més enllà de l’obligació legal de liquidar comptes cada tres mesos, la pregunta que sorgeix és com sense informació fidedigna de l’execució del 2020 es poden planificar els comptes del 2021? Però més enllà de les formes hi ha altres factors que conviden a la reflexió. L’increment de la despesa de funcionament –personal (+9,5%) i consum de béns corrents i serveis (+14,9%)– no s’ajusta a la necessitat de contenció i prudència per afrontar aquest complicat exercici i dispara el dèficit de la corporació. Amb el creixement de les dues partides, que situen la despesa en els 22,2 milions d’euros, i la caiguda d’ingressos el comú es veu obligat a tirar de finançament bancari i de fons de tresoreria per fer front a les inversions. Un escenari poc estimulant.