Ràpida rectificació

El Govern, en un comunicat, ha valorat positivament la decisió de la Generalitat que “confirma l’estat de les bones relacions entre ambdós territoris i la col·laboració en una situació sanitària com l’actual”. És el que s’ha de dir públicament però no és el que es pensa en privat. La Generalitat va fer una important relliscada divendres quan es va desempolsar el fet d’haver passat per alt l’assimilació d’Andorra a l’Alt Urgell per facilitar la mobilitat entre els dos territoris. Probablement la secretària general del departament d’Interior no tenia informació sobre aquest assumpte, tot i que feia un mes havia estat tractat entre Xavier Espot i Pere Aragonès.Negar que hi ha un distanciament entre dos pobles germans és tancar els ulls, i tampoc ajuda la divisió interna a Catalunya i la situació electoral, que fa que es prioritzi la captació de vots i que demandes com les d’Andorra puguin quedar oblidades en un calaix. Sortosament, s’ha reaccionat de pressa i s’ha reculat a l’escenari anterior al confinament municipal. En realitat s’ha seguit el guió previst després de les celebracions nadalenques, que han comportat un repunt molt greu de casos de coronavirus. En el que s’equivoca completament l’executiu català és a generalitzar les mesures sense tenir en compte la gran diferència que existeix entre una àrea metropolitana amb milions d’habitants amb zones rurals com el Pirineu amb pobles quasi deshabitats. Les restriccions de mobilitat no haurien de ser les mateixes perquè no hi ha gran concentració de persones que incrementin el risc de contagi. La relació que hi ha entre Andorra i l’Alt Urgell no queda delimitada per una línia fronterera i l’assimilació és un concepte que a Barcelona pot sonar estrany, però que al Pirineu es viu com una realitat quotidiana. La temporada d’hivern ja està perduda, no és necessari crispar més la població amb decisions polítiques poc útils i s’ha de mirar de normalitzar el dia a dia dins d’aquest mal context al qual ens té sotmesos el coronavirus.