Editorial
Víctimes de la pandèmia
Van arribar amb un precontracte sota el braç, amb tota la documentació exigida i amb ganes de treballar en la temporada d’hivern. Ara es troben sense res, en un país estranger i un bitllet d’avió per al 10 de maig, massa temps per sobreviure.
Andorra torna a tenir un problema amb els temporers. Sort n'hi ha que són gent forjada i adaptada a viure en condicions dolentes, i tenint en compte que formen un col·lectiu nombrós, s’ha d’acceptar que són persones poc problemàtiques. Festes, botellón, pícnics i activitats paral·leles per aconseguir uns euros són conflictes menors. Pensem quin seria l’estat anímic d’andorrans o ciutadans d’altres països acostumats a viure amb relatiu confort en un estat de benestar, encara que cada cop ho sigui menys. Aquesta gent va venir amb uns estalvis aconseguits treballant de valent amb l’objectiu de reunir més diners a Andorra, per tornar després al seu país, on la majoria de sous tenen una mitjana de 200 euros. Retornaran amb les butxaques buides. Tenen programats els vols de tornada per al 10 de maig perquè així se’ls va exigir, i van arribar amb un precontracte sota el braç que els donava garanties que la feina estava assegurada. S’ha pogut anar trampejant la problemàtica mentre encara quedava una espurna d’esperança que podrien arribar alguns esquiadors i fer una temporada atípica, per a almenys cobrir despeses i donar feina als temporers, però ja està descartat. Les pistes demanen 19 milions d’euros públics i la resta del sector turístic està a l'aguait per fer també la seva pròpia suma. Enmig de tot hi ha els temporers que s’agrupen als pisos per reduir despeses i acudeixen a les botigues solidàries per recollir productes d’alimentació. Alguns es venen roba o estris per disposar de diners, altres cuinen receptes típiques dels seus països o confeccionen bufandes. L’enginy és necessari en aquests casos, o la picaresca, com la revenda de forfets, que pot aportar una quantitat generosa si hi ha sort. Però d’aquí al 10 de maig són molts dies i, per sentit comú, s’ha de deduir que la situació empitjorarà i que caldran més ajudes. Ells són unes víctimes més de la pandèmia, els pocs recursos s’esgoten i una part ha d’abandonar l'hotel on s'allotjava. Cal prevenir per no actuar amb urgència.