Editorial
Per què no arriben vacunes?
La lluita eficaç contra la Covid-19 es basa en el cribratge massiu i la immunització. Els tests han donat molt bon resultat al ministeri de Salut però les vacunes, que han de subministrar Espanya i França, no arriben i hipotequen la campanya del Govern
Andorra no té més vacunes. 1.300 persones ja han rebut la primera dosi i a partir de dimecres s’inicia l’administració de la segona, que completa el cicle d’immunització. El Govern, prudentment, es va cobrir les espatlles per si no n’arribaven de noves. I així ha estat. El nostre servei sanitari té capacitat per articular una campanya molt més ambiciosa però no disposem de vacunes. Ens hem encomanat als veïns i al contingent que els corresponia dins de la quota comunitària. Brussel·les va preveure una fórmula per abastir els microestats europeus com Andorra, San Marino, Mònaco o Ciutat del Vaticà, perquè rebessin les vacunes al mateix ritme que els països membres de la Unió Europea. I els encarregats d’enviar-les en el nostre cas eren els dos països veïns: Espanya i França. La primera tramesa, corresponent a Pfizer, es va retardar diverses setmanes per problemes burocràtics, però des del primer carregament, que va arribar en dues fases el 19 i 21 de gener, no hi ha hagut cap altre enviament. França ha anunciat que a final de febrer i al març desviarà cap a Andorra vacunes Moderna quan des del dia 11 de gener l’administra als seus nacionals. Tampoc són gaire millors les notícies relatives al projecte Covax, on s’han encomanat 26.000 dosis que arribaran al llarg del primer trimestre a partir de final de mes. Els nostre índex de vacunació està molt per sota de la mitjana europea i dels estats comunitaris. El ritme no és ni de bon tros equivalent ni sembla que la tendència s’hagi de corregir a curt termini. El Govern, molt prudent amb qualsevol anunci atesos els antecedents, manté que l’objectiu és disposar del 70% de la població protegida abans de l’estiu. Estem perdent un temps preciós amb vista a reduir el risc de contagi, sense tenir clar si el decalatge és fruit d’una negociació massa inconcreta o que, malgrat els compromisos, no és prioritari per als països veïns. Si fos aquest el cas, potser caldria explorar el mercat per garantir, encara que fos a un preu més elevat, noves fonts de proveïment.