Editorial
Llibertat i responsabilitat
El negacionisme passarà del petit comitè i les xarxes socials a l’àmbit públic gràcies a la manifestació del 14 de març. El moviment compta amb la complicitat de la consellera Carine Montaner, cada cop més distanciada de la posició de terceravia
El discurs negacionista s’ha articulat amb diversos missatges des de l’inici de la pandèmia. Els seus promotors i difusors han qüestionat l’existència o la perillositat del virus, les mesures de prevenció recomanades per les autoritats sanitàries, la pressió hospitalària o la validesa de les proves PCR i de les vacunes. S’hi sumen les teories de la cospiració sobre l’origen del virus que fins i tot apunten a la cinquena generació de la telefonia mòbil, el 5G. La difusió d’aquest discurs ha estat en diversos moments de la pandèmia una amenaça a la seguretat col·lectiva en apel·lar obertament a l’incompliment de la normativa i a l’exaltació de les llibertats individuals en contra de la seguretat col·lectiva. Els titubejos o els canvis d’opinió de les autoritats mundials, que s’han vist obligades a improvisar davant un virus desconegut, han ajudat a donar ales a un moviment que també a Andorra, com a tot arreu, té el seu públic. La manifestació convocada per al 14 de març, pendent d’autorització, permetrà copsar l’arrelament d’aquestes creences i teories, contràries a les evidències científiques, entre la població andorrana. El negacionisme ha tingut recorregut entre les màximes autoritats de diversos països, com ara Bolsonaro al Brasil o Trump als Estats Units, però en el nostre entorn ha quedat molt diluït, no sent compartides les tesis per cap força representativa. Tampoc a Andorra ha tingut impacte entre els partits polítics més enllà de la consellera Carine Montaner, que ha flirtejat amb moltes de les teories. La llibertat de pensament i d’expressió així com la funció de fiscalització del Govern emparen la parlamentària que, no obstant això, hauria de mesurar la irresponsabilitat que comporta la difusió de determinats missatges amb vista a la salut general de la població. La complicitat de Montaner amb l’organització de la protesta, palesa en els converses que publiquem avui, la situa molt lluny de la posició defensada per la seva formació, terceravia, i del seu líder, Josep Pintat, que ha actuat amb sentit d’Estat al llarg de tota la crisi.