Un requisit en dubte

La demanda fa part de la normalitat en les eventuals operacions de lloguer, tal com admeten des del Col·legi d’agents i gestors immobiliaris. Un requisit que genera dubtes en tractar-se d’informació sensible i que els llogaters es poden negar a complir perquè no és pas una obligació legal. Ara bé, la conseqüència és més que probable que sigui que l’habitatge li llogaran a un altre, i així ho reconeix també el president de l’AGIA. L’argument de propietaris i immobiliàries és que es tracta d’una demanda lícita per garantir-se que arrenden l’habitatge a una persona amb una vida laboral estable, amb els recursos econòmics suficients i que abonarà puntualment la mensualitat. En un moment de dificultat per trobar un pis on viure és molt probable que el llogater acabi accedint, tot esperant que aquelles dades seran tractades de manera lícita. El problema és que sense un marc regulador al llogater no li queda més que fer confiança. Però pel bé de les reaccions equilibrades entre una i altra part seria bo fixar uns criteris que no siguin lesius ni per a un ni per a l’altre, que el llogater no quedi indefens davant d’unes demandes excessives i alhora que el propietari pugui tenir mecanismes de protecció davant d’un eventual inquilí morós. Alguns propietaris constaten que els forats del procediment per fer fora un llogater que no paga provoquen que hi hagi qui opti per deixar l’habitatge tancat abans d’arriscar-se a un procés judicial de desnonament que pot dilatar-se mesos i mesos. De l’altra, hi ha les queixes d’inquilins per fiances excessives, incompliments quan es tracta d’arreglar desperfectes o aquesta mateixa d’haver d’entregar els punts de la CASS. El Govern es planteja dur aquesta darrera queixa a la propera Taula d’habitatge i és una bona iniciativa. Com també tractar els problemes que plantegen els propietaris. Un mercat de lloguer amb les màximes garanties és un benefici per a tothom i treballar-ho en el marc de la Taula, amb els actors implicats, una opció per generar el màxim consens.