Editorial
El SIPAAG esclata
El sindicat de funcionaris s’ha declarat indignat per alguns processos de contractació del Govern que abusen de la via d’urgència, quan aquesta hauria de ser una modalitat excepcional. És molt preocupant que denunciï, a més, “tracte abusiu”.
En un comunicat molt contundent el sindicat de personal adscrit a l’administració general (SIPAAG) carrega contra una política de contractació de personal eventual que, denuncien, està usant massa sovint la fórmula de la urgència prevista per la Llei. Un procediment que s’estalvia la convocatòria pública i pensat per quan cal incorporar un treballador de manera ràpida però que, segons el sindicat, s’estaria fent servir de manera abusiva. Ho concentren en tres ministeris: el de Salut, el d’Afers Socials i el d’Ordenament Territorial. Pot ser comprensible que un ministeri com el de Salut, que està gestionant la pandèmia, necessiti contractacions àgils. Pot ser també que el ministeri d’Afers Socials s’hagi de reforçar tenint en compte el volum d’ajuts que s’han de tramitar per la crisi econòmica. Ja és més dubtós que ho necessiti Ordenament Territorial. En tot cas l’executiu haurà de donar les explicacions pertinents, que el sindicat té previst reclamar per carta després que Funció Pública hagi contestat a les seves demandes amb “evasives o explicacions insatisfactòries”. La denúncia és prou preocupant com perquè el Govern reaccioni perquè a banda de les crítiques als procediments de contractació es denuncien també maneres de fer per part de responsables d’equips que qualifiquen de “tracte abusiu o degradant”. El sindicat assegura que els treballadors afectats no denuncien per por a represàlies, una situació que no hauria de patir cap empleat però que és especialment greu quan es tracta d’una administració pública que ha d’actuar de manera exemplar i que suposadament té els mecanismes perquè els seus treballadors se sentin prou protegits com per denunciar eventuals injustícies o tractes poc adequats. Certament la feina fixa dona un poder al funcionari que no té un treballador interí. Però és l’obligació de l’administració pública no precaritzar la figura de l’interí i alhora tampoc desacreditar-la, convertint-la en una manera fàcil de col·locar persones en un lloc de feina sense un procés públic i transparent.