Editorial
La palla a l'ull aliè
Al Govern andorrà se li ha girat feina. Toca tornar a fer pedagogia que és compatible disposar d’un sistema fiscal competitiu amb l’esforç continuat per a la transparència i l’intercanvi d’informació fiscal per lluitar contra el frau
La Unió Europea va publicar dilluns l’actualització de la llista negra de paradisos fiscals. Com dicta el sentit comú, Andorra no en forma part. Tampoc de la llista grisa. El Consell de la UE, integrat pels ministres de Finances, ha defugit una revisió a fons incòmoda, tot i la demanda del Parlament europeu que aposta per avaluar la inclusió de països tercers i, fins i tot, estats membres amb un règim fiscal molt competitiu. I aquest tema ja és més complex que no pas posar a la picota San Marino o Andorra. Perquè entre els països assenyalats n’hi ha tres que són fundadors de la mateixa UE –Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg– a més de Xipre, Hongria, Irlanda o Malta. La decisió de la Unió Europea és un aval a totes les reformes protagonitzades per Andorra en la darrera dècada i mitja, a la lleialtat amb què s’administren els intercanvis d’informació a la demanda i automàtics, al compromís amb la lluita contra el blanqueig de capitals i a la transparència de l’economia. Els tipus impositius aplicats a Andorra, ara tan qüestionats des del populisme, han estat reconeguts tant per Espanya com per d’altres estats europeus, a través de la signatura de convenis de no doble imposició. L’intens debat al voltant de la fugida de youtubers cap a Andorra en mitjans de comunicació i en alguna tribuna política espanyola s’ha usat com a excusa per intentar condicionar el contingut del projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, a tràmit a les Corts espanyoles. La focalització del debat en un cas anecdòtic com és l’andorrà no amaga el fet que les principals empreses espanyoles, amb una facturació superior als 1.000 milions d’euros anuals, van abonar el 2018 un tipus efectiu del 5,47% de l’impost de societats. Andorra, com tants altres estats, ha apostat legítimament per la captació de capital estranger com una via de diversificació econòmica però complint escrupu- losament amb la normativa i els principis de les institucions multilaterals que vetllen per la transparència i la cooperació fiscal com l’OCDE.