La condemna de Sarkozy

França, i de retruc Andorra, van viure un dia que, tristament, passarà a la història. Nicolas Sarkozy ha esdevingut el primer president de la V República francesa que haurà de complir presó. El tribunal correccional de París l’ha considerat culpable d’intentar corrompre un jutge i l’ha condemnat a tres anys, un dels quals ferm. La sentència, encara susceptible de recurs, evidencia el bon funcionament de la maquinària legal gal·la, capaç de jutjar i condemnar un antic president, que encara té diverses causes pendents per haver acceptat finançament del règim del general Gaddafi en la campanya presidencial del 2007 o, després de deixar el càrrec, per tràfic d’influències i blanqueig amb relació a una empresa russa, que assessorava. Les primeres informacions apunten que no serà empresonat i que podrà complir condemna a casa degudament monitorat. La sentència trunca les esperances d’un retorn a la primera línia del polític que va traslladar a l’àmbit andorrà les llums i ombres que van marcar el seu pas pel Palau de l’Elisi. En qualitat de Copríncep va protagonitzar un dels capítols més dolorosos de la història recent del país en oblidar el paper moderador que la Constitució atribueix als caps d’Estat. Sarkozy va intervenir de ple en els afers interns del país per la via indirecta de l’amenaça de provocar un veritable terratrèmol institucional renunciant al seu paper de Copríncep d’Andorra si el país no feia passos decidits cap a la transparència i la sortida de la llista de paradisos fiscals, un advertiment que va tenir com a primera conseqüència la retirada de la cursa electoral del llavors cap de Govern, Albert Pintat. El Govern ja havia començat a fer passes en aquesta direcció que en els mesos i anys següents només guanyarien velocitat. El moralitzant Sarkozy, que en la lluita amb Merkel per liderar Europa va menystenir set segles d’història, ha trobat un trist epíleg. El paladí de la lluita contra l’evasió és condemnat per corrupció i encara ha de respondre per blanqueig.