Editorial
Una ruptura cantada
Carine Montaner plega de terceravia però es queda l’escó. La consellera laurediana, que ha tret rèdit polític de la crisi, haurà de decidir si com a no adscrita es llança de cap al populisme o adopta una posició d’ambigüitat crítica
La relació insostenible de Carine Montaner i terceravia es va tallar definitivament dilluns a la nit amb la seva dimissió. La política laurediana no abandona l’escó, obtingut el 2019, i continuarà com a consellera no adscrita. Montaner no havia votat ni un sol cop de manera diferent als seus companys però la seva actitud populista, els dubtes expressats respecte a la política sanitària i els flirtejos amb tesis i grups negacionistes incomodaven una formació que es reivindica com a oposició amb sentit d’Estat. L’activitat i protagonisme mediàtic de la consellera havien eclipsat totalment el partit i el seu líder. Montaner ha avançat el desenllaç i evitat l’expulsió, una solució molt més traumàtica per a les dues parts. L’argumentació emprada en la renúncia és, si més no, curiosa. La justifica, per aquest ordre, per no malmetre la imatge de terceravia a causa del presumpte assetjament mediàtic del Diari d’Andorra i perquè “tinc una visió diferent del que hauria de ser un partit i les seves actuacions”. Acte seguit anuncia la creació d’un nou partit gràcies al ressò mediàtic que li permet l’escó, obtingut amb terceravia, per intentar aconseguir part de l’espai polític del grup de Pintat. La decisió de continuar al Consell pot ser objecte d’un debat ampli sobre la representativitat. Si bé la condició de consellera és personal i indelegable, és discutible la decisió de no renunciar “pels ciutadans que van dipositar la seva confiança en mi”. Oblida que va ser escollida a Sant Julià per l’hegemònica UL, compartint cartell amb l’actual cònsol, i acompanyant la nacional liderada pel també lauredià Josep Pintat. La dimissió deixa encara més debilitada una terceravia, fora de joc, que no ha sabut administrar l’huracà Carine. Pel que fa a les acusacions contra aquest rotatiu, no fan més que confirmar que quan es conviu amb corrents conspiranoics s’acaben percebent complots sota les pedres. Des d’aquesta tribuna només volem recordar a Montaner, blindada legalment com a consellera, que, si se sent agreujada, té tot el dret a acudir a la justícia.