Editorial
Salut o proteccionisme?
Mentre que Madrid no veu cap impediment a la circulació entre Andorra i Espanya durant la Pasqua, Catalunya insisteix a restringir-ne l’entrada, un posicionament que després de la reunió bilateral d’ahir el Govern acull amb resignació
La culpa la té Madrid... El secretari de Salut català, Marc Ramentol, qüestionat diumenge sobre les restriccions de la circulació amb Andorra, es treia les puces de sobre atribuint al govern espanyol una responsabilitat que és tota de la Generalitat. La situació és inversemblant: Andorra a efectes sanitaris està equiparada a l’Alt Urgell, però mentre que els ciutadans de la comarca es poden moure per tot Catalunya amb la seva bombolla de convivència, els andorrans no poden passar de Bassella, el port del Cantó o Prullans. I a la inversa, un barceloní o un tarragoní pot arribar a la Seu d’Urgell però no creuar la frontera del Runer. Des d’aquesta mateixa tribuna ja apuntàvem ara fa una setmana la insensibilitat catalana amb un territori amb relacions intenses i estretes. Tancar la frontera durant la Setmana Santa representa, a efectes pràctics, rematar definitivament la temporada de neu per a Andorra. Però lluny de reconsiderar o matisar la posició, la consellera de Salut ahir va tornar a atribuir-ho al tancament perimetral a tot Espanya fins al 9 d’abril, quan des del govern de Madrid no es veu cap impediment per a l’assimilació andorrana amb tot Catalunya i s’apunta, fins i tot, que no hi ha limitacions per entrar o circular. La Generalitat, que apel·la al diàleg amb el Govern de Xavier Espot, ha evidenciat falta d’altura institucional. “Sobre la reacció de la Generalitat a aquestes demandes [les andorranes] la millor cosa que se’n pot dir és que ha estat erràtica. I la pitjor, que ha estat d’un menysteniment que ha vorejat la mala educació”, va concloure ahir el periodista català Vicent Partal a la seva columna a VilaWeb. Eliminada la variant sanitària i amb el posicionament favorable del govern espanyol, la tossuderia catalana només es pot explicar per una motivació de protegir el sector turístic català, totalment contrària al principi de lliure circulació entre estats, una actitud que topa frontalment amb els valors de la societat catalana i els lligams històrics i culturals entre els dos territoris.