Editorial
Energia i telecomunicacions
Les converses sobre l’acord d’associació avancen malgrat la pandèmia. La negociació dels annexos sobre energia, transports i propietat intel·lectual ha permès assolir una entesa amb la UE per mantenir l’actual ‘statu quo’ en el sector de l’electricitat
Les dues principals empreses públiques i els sectors que representen s’hi juguen molt en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. El Govern, sense fissures de les forces representades al Consell, defensa el manteniment dels monopolis de FEDA i Andorra Telecom per garantir les connexions elèctrica i de telecomunicacions amb l’exterior i la capacitat d’inversió. En el cas de l’energia sembla superat l’escull polític derivat de la voluntat de la UE d’afavorir la lliure competència. Brussel·les ha entès les particularitats del mercat andorrà –de petites dimensions i basat en la importació i distribució i amb un percentatge baix de producció pròpia–, la robustesa de la xarxa i el paper fonamental de FEDA com a motor del canvi de model energètic i l’aposta per la sostenibilitat. El preacord aconseguit entre les dues delegacions negociadores mantindrà l’actual estatus, que ha permès des de la nacionalització de FHASA disposar d’una xarxa moderna, bon servei i tarifes competitives. FEDA, com a operador únic, haurà d’estar, però, sotmesa al control d’un regulador independent que fiscalitzi preus i nivells de servei tant de la companyia com de les distribuïdores parroquials per protegir el consumidor. Encarat aquest capítol, un dels que més neguit causaven, les telecomunicacions, suposarà un nou repte per la delegació andorrana. El manteniment del monopoli sembla utòpic un cop descartades les excepcions permanents. Els negociadors buscaran l’empara de fórmules com ara les derogacions temporals o altres modalitats per perllongar en el temps l’statu quo. El servei i el grau d’avançament tecnològic (fibra òptica o cobertura mòbil molt per sobre de la mitjana comunitària) són la principal carta de presentació d’Andorra Telecom, que, en canvi, per la petitesa del mercat, té el llast de les tarifes. Sigui quin sigui l’escenari final, fins i tot amb la liberalització com a escenari, l’estat haurà de legislar sobre el sector i introduir també la figura d’un regulador que el supervisi.