Segona etapa a la presó

Miquel Àngel Garcia deixava la presó l’abril del 2015 per petició pròpia i adduint motius personals després d’haver viscut una etapa convulsa al centre. D’aquell període neix, per exemple, l’obertura d’un expedient a un carceller per abusos i vexacions a internes del centre penitenciari que va acabar amb la condemna judicial de l’agent i que va generar una forta divisió interna. Tampoc no va ser fluida la relació amb els sindicats. El seu retorn no deixa de ser una aposta arriscada per aquest passat, però ell mateix admet a l’entrevista concedida al Diari que l’experiència i els possibles errors comesos són un bagatge per encarar aquesta nova etapa. La setmana passada, però, ja sorgien veus discrepants respecte a la gestió que s’està fent dels Complements de Responsabilitat Afegida (CRA), denunciant que es concedien a afins a la direcció, mentre s’apliquen retallades al centre en qüestions que els crítics consideren importants. La presó no és un entorn fàcil de gestionar, i més quan per a una plantilla d’una seixantena d’efectius hi ha fins a tres sindicats. Vol dir que s’han de tractar els interessos i reclamacions divergents entre el personal. Garcia ha aterrat, a més, en un moment complex per la pandèmia, que ha capgirat totes les rutines de la presó i l’ha tensionat amb un brot que va afectar agents i reclusos. La vacunació que ha d’arribar en aquesta fase que ja està en marxa –i amb una data que depèn de les noves dosis– ha de contribuir a normalitzar la situació dintre de l’excepcionalitat que suposa la vida en un centre penitenciari. Difícilment es pot dirigir acontentant tothom, però el que sí que s’ha d’exigir és no caure en un entorn de crispació que perjudiqui l’ambient de treball i malmeti de cara a l’exterior la feina del centre de reclusió. I en això tenen un paper fonamental els responsables de la gestió, però també els representants dels treballadors perquè les dues parts tenen a les seves mans assolir un clima de diàleg en benefici de tots. Òbviament, si un no vol, l’altre poca cosa podrà fer.