Editorial
Suport als camps de neu
Les estacions d’esquí tindran aquest any unes pèrdues milionàries, que repercutiran en les possibilitats d’inversió del pròxim lustre. La situació exigeix que les administracions busquin mesures de suport per garantir la competitivitat del sector
La indústria de la neu és altament estratègica per a Andorra. L’activitat de les pistes d’esquí genera un important volum de negoci però encara és més important la incidència directa sobre els hotels o els comerços. Els comuns així ho han entès des d’un bon principi. No tan sols perquè el territori en què es desenvolupa l’activitat és de titularitat pública i, per tant, és objecte de concessió, sinó que hi ha hagut una implicació directa en l’accionariat de les empreses o, fins i tot, se’n va promoure de noves com és el cas de Pal o d’Ordino-Arcalís. De fet, el capital públic continua representant una part molt important dels títols de les empreses de la neu. En major o menor mesura, totes les estacions tenen representació en el seu capital de les corporacions locals. L’explotació de la neu és, però, complexa. A les incerteses tradicionals, com les condicions meteorològiques, i les amenaces a mitjà/llarg termini, com el canvi climàtic, s’hi ha sumat la tempesta perfecta en forma de pandèmia que ha acabat afectant la demanda, bàsicament externa, i la despesa d’unes empreses amb una estructura de costos molt poc flexible. El conseller delegat de Saetde, Joan Viladomat, entrevistat a Diari TV, la televisió del Diari, va quantificar unes pèrdues del Pas de la Casa-Grau Roig i Arcalís de 15 milions d’euros, uns resultats que tindran una incidència directa en les inversions. Les previsions auguren també un tancament amb fortes pèrdues a Ensisa i Emap. Com la resta de sectors, les estacions han estat beneficiàries d’ERTO, o d’ajuts més específics com la rebaixa de la de l’electricitat. Els camps de neu necessitaran el Govern, però un suport extra, un recolzament que no té per què traduir-se en subvencions directes. El sector apunta a modificacions comptables de les amortitzacions o l’ajornament de les grans revisions de ginys, en línia amb canvis normatius ja aplicats en altres països. Semblen unes mesures possibilistes que representarien un petit respir per a les estacions sense que ningú s’hagi d’esquinçar les vestidures.