Monopolis necessaris

Andorra Telecom i FEDA són dues línies vermelles que des d’un primer moment el Govern va traçar quan es van donar per iniciades les negociacions per a un acord d’associació entre el Principat i la Unió Europea. Unes línies vermelles que en principi no són del grat del club de Brussel·les, en què una de les principals llibertats bàsiques és la del lliure comerç i competència entre els Estats membres. Fa un dies l’executiu va anunciar que s’havia arribat a un acord amb els negociadors de la Unió Europea per mantenir el monopoli de FEDA si finalment s’acaba tancant l’acord d’associació. Ara mateix s’està en plenes negociacions per aconseguir el mateix amb Andorra Telecom. Segons expliquen fonts de l’executiu aconseguir un acord en el marc de les telecomunicacions pot ser més complex que en el de l’energia i recorden que a la Unió Europea “no li agrada fer excepcions”. En tot cas, les mateixes fonts assenyalen que amb una bona feina de pedagogia amb els negociadors europeus no hi hauria cap problema perquè acceptessin, sobretot perquè el mercat andorrà, de poc més de 78.000 possibles clients, no seria prou interessant per a les multinacionals europees de la comunicació. També admeten que amb tota probabilitat a canvi de poder mantenir el monopoli d’Andorra Telecom s’haurà de tancar un acord respecte al roaming que faria disminuir els importants ingressos per aquest capítol, tot i que el cobrament per la itinerància de dades i trucades no s’eliminaria del tot. Els monopolis d’Andorra Telecom i FEDA són imprescindibles per a les arques de l’Estat. Els seus beneficis reporten uns importantíssims ingressos que en els darrers anys, en agafar el Govern la totalitat dels de l’operadora i l’habitual 30% de l’elèctrica, han permès tancar en alguns exercicis els pressupostos de l’Estat sense dèficit. També és important per als clients. FEDA està mantenint uns preus de l’energia molt més baixos que els de l’entorn i Andorra Telecom fa inversions que per volum de clients no faria una gran multinacional.