Editorial
La gran reforma
El sistema de pensions perilla. L’increment de les cotitzacions dels darrers anys ha permès guanyar temps però el problema de fons perdura. Si no s’afronta una reforma a fons en pocs anys es començarà a tirar de reserves per pagar les jubilacions
La Caixa Andorrana de Seguretat Social és un dels pilars de l’Estat. Les pensions s’alimenten de les aportacions dels treballadors i empreses, unes contribucions que donen el dret a percebre una prestació de jubilació en forma de renda o d’un capital únic. L’Estat n’és el darrer garant com especifica l’article 30 de la Constitució i, com a tal, no pot continuar ajornant la presa de decisions urgents per garantir-ne la sostenibilitat. Cada any que es perdi exigirà més contundència en les mesures, amb l’horitzó que, a mitjans d’aquesta dècada, les despeses del pagament de pensions seran superiors als ingressos i, per tant, serà necessari començar a fer ús de les reserves. La mateixa CASS i el Govern, a través dels grups parlamentaris de la majoria, sembla que han posat fil a l’agulla. La presentació de la proposta d’acord per a un pacte d’estat ha de ser el punt de partida d’una reforma que no admet més dilacions. Hi ha poques qüestions de l’actual agenda política que exigeixin un gran acord, perdurable en el temps, com és la viabilitat de les pensions. No hi ha solucions màgiques; la revisió del sistema exigirà mesures responsables i impopulars amb el consegüent desgast polític dels seus promotors. Aquesta qüestió, per la seva transcendència, exigeix deixar de banda els partidismes i centrar-se en el treball conjunt. El consens però no pot ser la coartada per a una reforma de mínims, que allargui uns quants anys més l’agonia però que no resolgui els problemes estructurals. La falta d’acord tampoc ha de servir perquè DA, Ld’A i CC no afrontin la responsabilitat contreta en el moment de formar Govern i no tirin endavant una reforma de la qual depèn el benestar futur dels ciutadans i el model de país. La diagnosi general està feta al marge que nous estudis actuarials precisin l’abast dels compromisos contrets per la CASS i la disponibilitat financera per fer-hi front. El moment de pandèmia no és l’idoni per a un debat molt complex però ajornar-lo no seria només una irresponsabilitat, seria un suïcidi.