Editorial
La crisi post-Covid
El ministeri de Finances té el difícil repte de gestionar el creixement del deute després d’haver injectat molts recursos a l’economia. Un eventual increment de la pressió fiscal a curt termini restaria competitivitat i dificultaria la recuperació
La pandèmia ha capgirat les prioritats de les administracions. L’acció de Govern s’ha vist condicionada per l’impacte sobre les finances públiques amb la caiguda de la recaptació tributària i la necessitat de mobilitzar recursos. L’Estat ha hagut de desviar part del pressupost a dotar de mitjans la sanitat i a pal·liar l’impacte sobre les empreses i les famílies del descens dràstic de l’activitat. El sistema públic de salut ha demostrat estar dimensionat i comptar amb excel·lents professionals amb el cribratge permanent i general de la població. I el Govern ha tingut capacitat per ajudar el teixit productiu, tant d’empreses com d’autònoms, per conservar negocis i llocs de treball i per donar suport a les persones que han quedat més malparades per la crisi. L’activitat del ministeri de Finances ha tingut dos eixos fonamentals: acudir als mercats per obtenir finançament per a polítiques socials o d’estímul econòmic i reestructurar i diversificar el deute suportat per entitats i inversors tant nacionals com forans. L’èxit de la darrera emissió internacional de bons verds evidencia la confiança que l’economia andorrana desperta, particularment després de l’ingrés a l’FMI. Però superada la pandèmia, començarà una cursa de fons tant o més dura des de la perspectiva política, com serà la de fer front a l’endeutament acumulat. La recuperació permetrà recuperar de forma progressiva els ingressos tributaris però sense la contenció de les despeses corrents i l’increment de la recaptació serà difícil retornar al dèficit zero. L’excap de Govern Toni Martí, en una entrevista a Diari TV, va mostrar la preocupació per la situació financera fent èmfasi en l’alta dependència del tabac i els impostos especials, i apuntant la possibilitat d’implantar un impost temporal. Si bé no hi ha solucions màgiques i l’increment dels impostos n’és una, les empreses i els particulars, que sortiran molt tocats de la crisi, difícilment podran en termes de competitivitat, com a mínim a curt termini, fer front a un increment de la pressió fiscal.