Editorial
Vacunació clandestina
L’opacitat amb què el Comitè Olímpic i el Govern han gestionat la vacunació dels atletes olímpics, quan encara no hi ha una llista tancada i sense respectar el criteri d’edat, fa que una decisió que han adoptat altres països aixequi moltes suspicàcies
A setanta-set dies de l’inici dels Jocs Olímpics de Tòquio són moltes les amenaces i incerteses no resoltes. La vacunació al Japó avança amb lentitud i cada cop més veus internes qüestionen la conveniència de celebrar un esdeveniment d’aquesta magnitud en plena pandèmia. Els titubejos del Comitè Olímpic Internacional (COI), que ha rebut un contingent de vacunes cedit per Pequín, encara han fet augmentar més la pressió sobre els estats. El COI no obliga els participants a vacunar-se però ho recomana obertament, tot i proposar-los una variant –la xinesa– no homologada a la majoria de països. La responsabilitat s’ha traslladat als comitès olímpics i els governs locals, que han de decidir si prioritzen la vacunació dels representants als Jocs sobre altres col·lectius. Diversos països ja han anunciat que les seves delegacions es traslladaran al Japó amb la feina feta. A Andorra, ja coberts com a mínim amb la primera dosi els segments de població més exposats, l’administració del vaccí als atletes significa ometre el criteri d’edat de la quarta fase de la campanya. El Comitè Olímpic va demanar al Govern i aquest ha acceptat prioritzar els esportistes participants com Mònica Doria, ja classificada i que acaba de superar la malaltia, o l’atleta Pol Moya, que opta a una invitació però no ha estat confirmat. Es tracta d’una decisió política, que han pres molts altres països, però que, en afectar una qüestió sensible, s’ha de comunicar i argumentar amb transparència, en lloc de camuflar amb les respostes ambigües i mitges veritats expressades pel COA i pel Govern a les preguntes formulades pel Diari dimarts i que només han disparat les suspicàcies. El ministre de Salut va justificar ahir, sense donar detalls, la necessitat de vacunar esportistes o cooperants, trencant la filosofia del decret regulador seguit fins ara fil per randa. El canvi de criteri només pot causar sorpresa quan és contrari a l’aplicat fins ara amb els esportistes professionals o amb persones que han representat Andorra a l’estranger.