Editorial
Canvi de peces
Els governs de DA són poc propensos a les reestructuracions profundes. El desgast d’una legislatura extenuant s’afronta amb la política incorporació de Marín i un moviment de peces en cascada. Poca benzina extra per a la resta del mandat
La remodelació del Govern anunciada dijous s’ha cuit a foc lent i discreció les últimes setmanes amb Xavier Espot i Jordi Gallardo darrere els fogons. No ha estat ni tan precipitada ni tan plàcida com es va escenificar. La decisió d’abandonar el gabinet de la ministra Canals, que es trobava en una situació política molt complicada per la progressiva pèrdua de confiança del nucli dur de l’executiu, ha estat el desencadenant d’uns moviments més orientats a facilitar l’entrada de Trini Marín que a donar un reimpuls al Govern en l’equador d’una legislatura duríssima. La incorporació de l’excònsol s’ha de llegir exclusivament en clau interna de Demòcrates en un intent d’aglutinar el sector més proper a Toni Martí al marge, precisament, de Toni Martí, i de reforçar la posició a Escaldes-Engordany. El cap de Govern ha volgut polir amb la tímida remodelació alguns detalls que li grinyolaven sense alterar la relació de forces territorial i entre partits de la coalició. L’aparent pas enrere dels liberals,amb un ministeri menys, no ho és si es pondera amb el pes de les carteres assumides. El buit de Canals es cobreix amb l’encampadà Torres, a qui el desgast dels sis anys al Govern no li passa factura. Perd Ordenament Territorial però a la joia de la corona d’Andorra Telecom hi suma una àrea tan llaminera com és Turisme, una combinació dissenyada més a mida del titular que no pas a la lògica interna. A Torres el relleva Filloy. La gestió del liberal a l’àrea social no era del ple grat del cap de Govern, antic ministre del ram. L’estreta relació amb el sector de la construcció el catapulta a Ordenament Territorial i li obren la porta al pas natural a Afers Socials de Judith Pallarés, una ministra amb un rol bàsic en el pla de transformació digital i que deixa a mig camí la reforma de la funció pública, missions que ara impulsarà Marín. El canvi de peces, més que una reestructuració profunda, sembla insuficient per oxigenar i reforçar el Govern, que després de dos anys de màxima pressió haurà d’encarar un complex tram final de legislatura.