La taxa verda

El Govern va anunciar a finals de l’any passat la creació de l’anomenada taxa verda, els ingressos de la qual aniran destinats íntegrament a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El nou impost sobre els hidrocarburs no ha agradat gens al sector, que asseguren que la seva aplicació arriba en el pitjor moment a causa de la crisi provocada per la pandèmia i que a més els restarà competitivitat respecte als països veïns perquè provocarà que el diferencial de preu disminueixi. El debat dura des que el Govern va fer l’anunci i des de llavors el sector i l’executiu han intercanviat diversos missatges contraposats. La polèmica ha acabat implicant també l’Associació de Consumidors, que ha engegat una campanya de recollida de signatures a les gasolineres contra l’aplicació de la nova taxa fins que no acabi la pandèmia. Des del Govern s’argumenta que el sector pot assumir l’increment perquè fa anys que no se’ls apugen els impostos. A més, asseguren que cal canviar el rumb per anar cap a una societat més sostenible i això passa per incentivar altres transports en detriment del vehicle privat. De fet, el primer gran projecte que s’ha anunciat i que s’ha de finançar gràcies a aqueta taxa és una millora substancial en les tarifes del transport públic. En concret, es tracta d’una tarifa de 30 euros al mes i viatges il·limitats. La necessitat de millorar els preus del transport públic a Andorra és innegable, ja que actualment són prohibitius i això no facilita que la gent deixi el cotxe a casa per desplaçar-se a la feina amb autobús. Cal, per tant, aplaudir la rebaixa de preus que el Govern vol impulsar. Malgrat això, també s’ha de tenir en compte que el projecte ha d’anar acompanyat d’un pla de millora de les línies i sobretot una ampliació dels horaris. Donar l’opció a la ciutadania de tornar a casa a la nit amb transport públic és encara una obligació pendent per a Andorra. La taxa encara està pendent de ser validada pel Consell General però cal se-guir fent pedagogia sobre la importància del canvi d’hàbits amb el transport perquè tingui una raó de ser.