Editorial
El referent de Liechtenstein
Mantenir les competències en matèria d’immigració i la vinculació entre residència i treball s’ha convertit en la prioritat d’una delegació andorrana que negocia amb Brussel·les i que s’emmiralla en l’exitós model d’associació de Liechtenstein
Si la classe política durant la darrera dècada ha tingut Liechtenstein com un dels models, el país centreeuropeu és el referent únic a l’hora d’encarar un dels aspectes més complexos de les converses de l’acord d’associació amb la Unió Europea: la lliure circulació de persones. La petitesa d’Andorra i l’asimetria des del punt de vista poblacional entre les dues parts negociadores converteixen aquest punt en cabdal, la més vermella de totes les línies fixades abans d’iniciar les converses. El futur del Principat passa per l’ingrés a l’Espai Econòmic Europeu a través de l’associació amb Brussel·les, però una liberalització de l’arribada i establiment de ciutadans comunitaris podria tenir efectes funestos. Aquest punt no tan sols és compartit per totes les forces de l’arc parlamentari, també pels agents econòmics i socials, i de ben segur que serà un dels que poden decantar cap a un costat o un altre el referèndum sobre l’acord. El Govern té aval polític i social per defensar el manteniment davant Brussel·les de l’actual model migratori andorrà, que topa de ple amb el principi de lliure circulació de la legislació sobre el mercat interior. Les eventuals derogacions temporals fruit de les particularitats andorranes difícilment podran anar més lluny de l’acord amb Liechtenstein, un model que ha funcionat durant més de 20 anys i que preserva a l’oficina local d’estrangers i passaports els requisits d’entrada, estada i treball dels estrangers. L’acord amb la UE, molt ben acceptat entre la població, ha permès un creixement econòmic sostingut i dels assalariats però presenta una particularitat respecte a Andorra, com és que el 70% dels treballadors són transfronterers. Superats els esculls del tabac o del monopoli del mercat elèctric, la negociació entrarà a la tardor en la fase més transcendent. La delegació andorrana té el repte de fer entendre a Brussel·les la impossibilitat d’obrir les portes a un mercat de 500 milions de persones i de buscar una solució que no hipotequi el futur i la identitat andorrana.