Editorial
Pressió tricolor sobrera
El desembarcament de Gerard Piqué a través de l’empresa Kosmos a l’FC Andorra ha revolucionat el futbol nacional. La meteòrica carrera cap a l’elit obliga a improvisar per les mancances dels estadis nacionals i els requeriments de les lligues espanyoles
L’FC Andorra ha passat en dues temporades d’agonitzar en les categories inferiors catalanes a optar a l’ascens a Segona espanyola, una possibilitat truncada el cap de setmana passat per la Reial Societat B, en el primer dels partits del play-off. El club ha configurat un equip a cop de talonari de joves promeses o figures de renom i i entrenadors de passat barcelonista com Gabri o Eder Sarabia, amb l’ascens a Primera Divisió espanyola com a objectiu màxim. El projecte tricolor, amb un elevat component empresarial facilitat per la regulació ad hoc de les societats anònimes esportives, s’ha articulat amb inversió totalment privada. La professionalització de l’entitat no ha de ser cap obstacle perquè les administracions acompanyin el club en un periple que beneficia el país tant des de la perspectiva esportiva com de promoció exterior. El comú d’Encamp, amfitrió a les seves instal·lacions de Prada de Moles, i el d’Andorra la Vella, que aspira al retorn dels tricolors a la parròquia en un remodelat Estadi Comunal, han rivalitzat els darrers mesos,una tensió que s’ha traslladat al ministeri d’Esports i Joventut, encapçalat per Sílvia Riva. Si les preferències del grup inversor Kosmos són clares per quedar-se a Encamp, un eventual ascens a Segona generava un greu problema d’equipament: el camp de Prada de Moles no compliria els requeriments d’aforament o il·luminació. En aquest context és del tot lògic que l’FC Andorra s’adrecés al Govern per sol·licitar el trasllat de l’equip a l’Estadi Nacional i que el Govern s’impliqués en la solució. Més qüestionable és la forma emprada i les exigències quan es demana l’ús d’una instal·lació que acull el VPC i les seleccions de rugbi i futbol i que, en el seu moment, va ser cofinançada per la Federació Andorrana de Futbol. Si aquesta hagués estat l’única alternativa viable, de ben segur que totes les parts implicades haurien pogut trobar una solució pactada però sense pressions innecessàries. Perquè si bé el projecte tricolor és molt ben rebut, també és cert que hi ha vida més enllà.