Editorial
Aires de canvis fiscals
La fiscalitat és motiu de debat internacional en un moment en què els estats han de buscar fórmules per augmentar la recaptació per finançar els deutes contrets amb la Covid. El tipus mínim promogut pel G7 marca la línia dels grans estats
El soroll mediàtic al voltant dels youtubers i altres residents a Andorra ha enterbolit el debat sobre la reforma fiscal espanyola i la populista proposta d’Unides Podem, secundada per ERC, per tornar a situar Andorra a la llista de paradisos fiscals. Són debats de cara a la galeria, amb campanyes electorals a la vista, però que, de tòrcer-se i sumar-s’hi altres forces, podien tenir unes conseqüències funestes per a la nostra economia. Davant una amenaça d’aquestes característiques, els contactes mantinguts pel Govern i les forces polítiques de la majoria i l’oposició amb l’executiu i els partits espanyols són imprescindibles per explicar una realitat distorsionada per reportatges televisius carregats de prejudicis. No cal apel·lar a medalles o rivalitats perquè, superant interessos de partit, tots naveguem en el mateix vaixell. El govern espanyol és perfectament conscient de tots els passos que ha fet Andorra en pro de la transparència, la cooperació i la lleialtat fiscal. Els tipus de les figures tributàries andorranes són ben coneguts per la hisenda pública i han estat homologats a través d’un conveni específic de no doble imposició entre els dos països. No som ni serem una amenaça per a la recaptació fiscal espanyola. Les mirades estan situades cap a altres estats, alguns dels quals socis comunitaris. Els grans països han posat el focus en l’elusió fiscal de les multinacionals, un interès que s’ha incrementat amb l’arribada de l’administració Biden. La proposta del G7, integrat pels Estats Units, el Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i el Japó, per harmonitzar internacionalment un tipus mínim del 15% per a l’impost de societats per a les grans empreses comporta un canvi de paradigma i avala el treball paral·lel d’organitzacions com l’OCDE o la Unió Europea. A Andorra haurem d’estar molt pendents d’aquests treballs i del que es mou a les capitals amb ambaixadors residents com ara Madrid, París i Brussel·les per fer conèixer i defensar amb fermesa la nostra idiosincràsia però des de la col·laboració i l’honestedat.