Maniobres dilatòries

La vista del cas BPA, que havia de començar dilluns, ha patit un nou ajornament en espera del pronunciament sobre les peticions de revocació del fiscal general per part d’un dels advocats, acusat en el seu dia de fotografiar tres dels germans Pujol Ferrusola a la Batllia i absolt del delicte de vulneració de la intimitat. El Tribunal de Corts preveu, si la demanda és rebutjada, que el dia 14 es reprengui la vista per la ramificació andorrana del cas Emperador, que va desarticular la trama mafiosa del xinès Gao Ping, però de ben segur que fins a la data assistirem a noves maniobres de les defenses. Sis anys després de la intervenció de l’entitat bancària, fruit de la nota de la unitat d’intel·ligència financera dels Estats Units, la FinCEN, la xarxa de causes, recursos i demandes pendents, tant civils com penals, han multiplicat la feina d’un poder judicial ja sobrepassat pel bloqueig de la Batllia. Les defenses dels exaccionistes i exdirectius del banc processats han fet ús de tota l’artilleria jurídica amb plena consciència de l’efecte sobre els terminis. L’allau està basada en una triple intencionalitat: endarrerir o bloquejar el màxim de temps els processos, sembrar dubtes sobre la independència de la justícia i, de manera particular, del màxim responsable del ministeri públic, i fer pressió extra sobre el tribunal. L’estratègia, en la qual no s’han estalviat ni mitjans ni recursos, vol fer prosperar un relat que presenta els responsables de BPA com a víctimes d’un complot instat des de les clavegueres del govern del PP amb la connivència de l’administració nord-americana i d’Andorra, una teoria que els fets, tossuts, s’entesten a contradir. La presentació sistemàtica de recursos pot tenir un efecte no desitjat per als promotors en posar al mateix sac les demandes més peregrines i les més argumentades. La celebració de totes les causes pendents, amb plenes garanties legals, ha de permetre mostrar els arguments legals de la defensa i atribuir unes responsabilitats no tan sols penals o reputacionals, sinó també econòmiques, amb centenars de milions en joc.