Editorial
Marxa enrere
El Govern ha anul·lat el polèmic i costós assessorament arran dels dubtes sobre la proposició dels actius digitals, elaborada pels tres grups que li donen suport. A les crítiques de l’oposició s’hi ha sumat un incòmode estira-i-arronsa intern
Les tres forces que configuren el Govern tripartit van acordar a l’inici de la legislatura que els grups parlamentaris tinguessin un paper destacat en el desplegament legislatiu de punts claus del programa. Aquest repartiment de papers encara ha tingut més rellevància amb l’esclat de la pandèmia, que ha obligat l’executiu a destinar-hi la pràctica totalitat dels recursos. Són nombrosos els textos elaborats per les forces en coalició, alguns amb fort component polític com les proposicions de llei de la persona i la família o de transparència i accés a la informació. Més sorprenent és que des del Consell s’afrontin textos més tècnics com el de seguretat privada o de protecció de dades, decisió que no sembla obeir a la lògica de la tècnica legislativa. Ressalta especialment la proposició de llei dels actius digitals, assumida com a objectiu de legislatura per alguns dels consellers de la majoria, en què la situació ha arribat a nivells de despropòsit. La definició del marc legal d’aquesta nova activitat, d’alta complexitat tècnica i que du associat un desplegament legal en paral·lel, hauria d’haver recaigut en el mateix Govern, que disposa de mitjans i visió transversal per tirar-la endavant. Els equilibris de poder han acabat provocant una situació inversemblant. El text entrat a tràmit parlamentari, en opinió del Govern, presenta deficiències greus però no va gosar a fer-ne un informe desfavorable per no obrir un conflicte intern amb els socis de coalició. L’adjudicació d’un informe tècnic havia de permetre al Govern disposar d’una base tècnica per intentar pactar amb els propis grups les esmenes per arranjar el text. El desafortunat edicte publicat al BOPA no tan sols reconeixia l’objecte final dels treballs, sinó que apuntava un conflicte institucional en atribuir al Govern la competència de les esmenes. Un cop suspesa l’adjudicació, que ha fet aflorar la mala maror interna, els dubtes sobre la proposició es mantenen sense cap garantia de com es resoldran els problemes tècnics detectats per l’executiu.